tag:blogger.com,1999:blog-73736086796266240922024-03-14T03:42:23.722-07:00MIRADES(.edu)<b>de @xmasBCN</b> <br>Educació i societatXavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-35809104374642322722015-12-02T11:08:00.002-08:002016-01-22T02:51:34.359-08:00¿Quienes son los "digital learners"?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
El uso y abuso de la terminología en la era digital es un tema recurrente en las conversaciones informales entre docentes, diseñadores del aprendizaje, investigadores y otros <i>steakholders</i> implicados en la innovación educativa en sus distintos ámbitos de aplicación. Periodicamente aparecen nuevos conceptos de procedencia a veces incierta y con ciclos de vida de longitud muy variada. Algunos de ellos responden a ideas, otros a experiencias, metodologías o aplicaciones reales más o menos exitosas, y otros simplemente aspiran a catalogar un conocimiento que se resiste a ser solidificado en los moldes del rigor académico. Sin embargo, algunos de ellos aparecen para quedarse entre nosotros –más de lo esperado– en estos tiempos gobernados por el inexorable mandato de la inmediatez. Éstos últimos suelen ser los que mejor nos sirven para expresar nuestras ideas, dar precisión a nuestras propuestas, o delimitar campos de referencia. Hechas estas consideraciones, voy a atreverme a compartir algunas ideas acerca del uso de uno de estos conceptos. Se trata de los "<i>digital learners</i>" (aprendices digitales). <br />
<div style="font-family: 'Helvetica Neue'; font-size: 14px;">
<b><span style="font-size: 11pt;"><br />
</span></b></div>
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">Breve historia de una larga controversia</span></h4>
El concepto de estudiante en línea ha evolucionado y ha ido ligado a las distintas denominaciones y definiciones que han intentado clasificar a los usuarios y usuarias de la Red. De forma más o menos explícita, esta vinculación ha estado presente desde la aparición de los términos "nativo" e "inmigrante" digital acuñado por Prensky en 2001 y felizmente superado en la actualidad. La llegada de los nativos digitales levantó una larga y tediosa polémica a lo largo de más de una década en la que fueron apareciendo diferentes términos para referirse a las personas que iban incorporando la Red y la tecnología digital en sus vidas, adquiriendo nuevos hábitos y adoptando nuevos usos en sus distintas actividades a lo ancho de la vida; también en el acto de aprender.<br />
<div>
<br />
Al inicio de esta controversia algunos autores –Tapscott, Oblinger, Strausss y el mismo Pernsky– situaron el <i>factor generacional</i> como elemento central para definir a los tipos de usuario de aquellas nuevas tecnologías. Básicamente ello consistió en el establecimiento de una diferenciación entre jóvenes habilidosos con la Red y el ordenador, y las generaciones de usuarios nacidas en el viejo mundo analógico, poco diestros y más refractarios a los usos digitales. Así nacieron los <i>nativos digitales</i>, los <i>millennials</i> o la <i>net generation</i>.<br />
<br />
Sin embargo, esta idea no tardó en ser cuestionada, especialmente con la aparición de estudios empíricos que contradecían esta diferenciación con sus resultados. De este modo, autores como Kennedy, Bullen, Gros, Bennett o Jones, entre muchos otros, empezaron a apuntar poco a poco hacia otras formulaciones más complejas y abiertas basadas en una multiplicidad de factores, tales como la diversidad de situaciones de aprendizaje y el perfil de los usuarios (o estudiantes), que se dan dentro del vasto colectivo de personas que pueden estar formándose a lo largo (y a lo ancho) de su vida.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbQc-ebD86uXoYoPN5QGWrQwjqk6RoarbwQZIQRK7TzI2b96wzntXR2s07Mgf6l44HYiRYoz5IB8hVwScy2BSabeQJMU17BxBDhfYVcex_eiNzh06_Xnv9mBQ7J3IyWF6vbWzWxx2qa7o/s1600/Gra%25CC%2580fic+1+post+digital+learners.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbQc-ebD86uXoYoPN5QGWrQwjqk6RoarbwQZIQRK7TzI2b96wzntXR2s07Mgf6l44HYiRYoz5IB8hVwScy2BSabeQJMU17BxBDhfYVcex_eiNzh06_Xnv9mBQ7J3IyWF6vbWzWxx2qa7o/s640/Gra%25CC%2580fic+1+post+digital+learners.png" width="585" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption">Cronología extraída de Mas, X. (2013) Integration of Digital Technology Uses of Adult People in the University Learning Activity: Preliminar Results (PhD Thesis). [Pòster]. First UOC International Research Symposium.</td></tr>
</tbody></table>
Actualmente, autores como Bennet y Jones partiendo de trabajos basados en el análisis de la literatura existente, sostienen que las personas adoptan la tecnología en función de sus necesidades, intereses y contexto donde la utilizan, interpretando las posibilidades que ésta ofrece de distintas formas. En la práctica, ello significa que se da un fenómeno de apropiación de la tecnología a través de la experiencia digital en todos los ámbitos de actividad, el lúdico, el profesional, el social, etc. Teniendo en cuenta que una de las tendencias socioculturales de la era digital es la hibridación y la deslocalización de la actividad, no nos debería extrañar que la evolución de los hábitos tecnológicos y de la competencia digital fruto de la actividad humana en los distintos ámbitos a lo ancho de la vida –buscar información, participar en redes sociales, elaborar contenidos multimedia, comunicarse, publicar y compartir conocimiento, realizar gestiones en línea, etc.– incida sobre la actividad formativa de los individuos, ya sea en contextos formales o informales. Quizá por ello Kennedy introduce a finales de la primera década de siglo la idea de <i>living and learning technologies</i>.<br />
<br />
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">¿A quién llamamos <i>digital learners</i>?</span></h4>
Considerando lo dicho hasta ahora, no resulta nada descabellado referirnos a los aprendices digitales como personas que llevan a cabo algún tipo de actividad de aprendizaje utilizando la Red y un conglomerado de aplicaciones, servicios y dispositivos en contextos con distintos grados de formalización y en intensidades diferentes. Si aceptamos como válida esta definición general, debemos admitir que lo que describe el perfil de los <i>digital learners</i> no es un conjunto de atributos estático –como ocurría con las definiciones basadas en el factor generacional– sino la acción conjunta de múltiples variables, tanto de ámbito personal como procedentes del contexto, que entran en juego y adquieren sentido en cada situación. Es en este sentido que adquiere significado la propuesta terminológica de White & Le Cornu (2011) [1] en la que hacen una distinción entre <i>digital residents</i> y <i>digital visitors</i> para explicar el comportamiento digital de los usuarios de la Red, pero dejando muy claro que no se trata necesariamente de características personales sino de roles distintos que una misma persona puede desempeñar en función de la situación en la que se encuentre. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb8rqi3r1-0TB7JNZBFHtwXQr1CQ6lz2J_AqNoPk1BZHGil_R2fGIEWz-AYzF7VEQUIGRd98RJwK4uKvC0r8LHl5c_eRYKJFPCmfUKRcoH_Q_KO6XNVJ0H0W7kjazayLUtcDyp8ZX4QTw/s1600/Digital_learners.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb8rqi3r1-0TB7JNZBFHtwXQr1CQ6lz2J_AqNoPk1BZHGil_R2fGIEWz-AYzF7VEQUIGRd98RJwK4uKvC0r8LHl5c_eRYKJFPCmfUKRcoH_Q_KO6XNVJ0H0W7kjazayLUtcDyp8ZX4QTw/s320/Digital_learners.png" width="300" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Centrándonos en el ámbito educativo, propongo explicar la adopción del rol de los aprendices digitales como resultado de la interacción de tres factores. El primero de ellos son las <i>características individuales</i>, es decir el conjunto de factores personales como la procedencia sociocultural, el nivel económico, la formación, la actividad profesional y –el más importante– la competencia digital. Este factor es el que determina el potencial y la capacidad de cada individuo para asumir un modelo de comportamiento.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
El segundo factor es el <i>contexto de aplicación</i>, entendido como el conjunto de condicionantes impuestos por una situación de aprendizaje como el modelo educativo, las actividades a realizar, los retos a alcanzar, el marco institucional, el ámbito educativo (formal o informal), o el contexto sociotecnológico. Finalmente, el tercero es la <i>valoración personal</i>, es decir el análisis que cada individuo realiza tanto del contexto de aplicación como de la percepción de sus capacidades, el cuál le conduce a la adopción de un rol de forma más o menos intencional.</div>
<div>
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJRxX00n36lXItDdSFAw-JzrY7fUCecIBjY91C5mNn29CwkqMdBGmpNe3iHpj4UbP62bEvav39n2WYCZnFOqDrKlj_UMVUo4fRElo1jl3FCs5PURcWTZUKXyP-in7rcl0U5fGhy08RAA/s1600/gra%25CC%2580fic+digital+learners+factors+CAST.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJRxX00n36lXItDdSFAw-JzrY7fUCecIBjY91C5mNn29CwkqMdBGmpNe3iHpj4UbP62bEvav39n2WYCZnFOqDrKlj_UMVUo4fRElo1jl3FCs5PURcWTZUKXyP-in7rcl0U5fGhy08RAA/s400/gra%25CC%2580fic+digital+learners+factors+CAST.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Extraído de Mas, X (2014), pág, 75 [2]</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
En resumen, de acuerdo con este esquema no existen perfiles estáticos que permitan construir una clasificación estable de los aprendices digitales, sino más bien aproximaciones diferentes a la actividad digital que se pueden dar tanto entre individuos distintos como en una misma persona en momentos y situaciones variadas.</div>
<div>
<br />
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">Más allá de la era digital</span></h4>
Ciertamente un concepto con una formulación tan general está sujeto a múltiples interpretaciones y usos. En este sentido, la finalidad de estas consideraciones no ha sido delimitar el uso de una terminología, restringiéndolo y excluyendo otras aproximaciones, sino todo lo contrario. Se trata de describir un uso concreto entre tantos, y compartirlo para que otros y otras puedan apropiárselo para dar sentido a sus discursos. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Del mismo modo que otros conceptos, como <i>estudiante en línea</i>, están dejando de tener sentido, puesto que actualmente de una forma u otra cualquier estudiante utiliza la Red y la tecnología digital para llevar a cabo su actividad formativa, también el término <i>digital learner</i> ha nacido con la vocación de desaparecer, fundiéndose en un nuevo paradigma de la realidad humana en el que la tecnología digital tiende a ser ser invisible convirtiéndose en atributo indistinguible e inseparable de los objetos, los lugares, las personas, las actividades y el propio conocimiento.</div>
<div>
<br />
[2]. </div>
<div>
____________________________________________ </div>
<div>
[1] White, D. S., & Le Cornu, A. (2011, May 9). Visitors and Residents: A new typology for online engagement, 16. Accesible en <a href="http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/3171/3049">http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/3171/3049</a> </div>
<br />
[2] Las ideas principales de este <i>post</i>, así como las citas completas de los autores nombrados se encuentran ampliamente desarrolladas en el apartado 2.2 "Aprenents digitals al llarg de la vida" (pág. 60-90) de Mas, X. (2014). <i>La integració dels usos de la tecnologia digital de les persones adultes dins la seva activitat formativa a la universitat.</i> (Tesis doctoral). Accesible en <a href="http://hdl.handle.net/2445/63423">http://hdl.handle.net/2445/63423</a>. y <a href="http://hdl.handle.net/10803/286068">http://hdl.handle.net/10803/286068</a>. Universitat de Barcelona, Barcelona.</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-67872145086012379162015-11-10T08:29:00.001-08:002015-11-18T07:36:16.185-08:00Dando forma al aprendizaje informal. Nuevas modalidades formativas deslocalizadas y desjerarquizadas<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
En el último año, quizá algo antes, han aparecido en la red algunas iniciativas de aprendizaje que podrían apuntar –en caso de consolidarse y evolucionar– hacia nuevas modalidades formativas situadas entre lo informal y lo formal en el ámbito de la formación corporativa. Salvando las diferencias, para ilustrar a lo que me refiero nos podemos fijar en estas tres:<br />
<ul style="text-align: left;">
<li><a href="http://www.pocketacademy.net/" target="_blank">Pocketacademy</a>.</li>
<li><a href="http://www.alumn-e.com/" target="_blank">Alumne School</a>.</li>
<li><a href="https://www.mentormob.com/" target="_blank">Mentormob</a>.</li>
</ul>
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;"><br /></span></h3>
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">Un concepto emergente</span></h3>
Como denominador común entre todas ellas no resulta difícil de identificar la aplicación práctica del concepto de <i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Microlearning" target="_blank">microlearning</a></i> combinando diferentes aproximaciones. El enfoque más extendido que encontramos es la curación de contenidos de la red con finalidades de aprendizaje –que podríamos denominar "<i>learning curation</i>”– basado en la construcción de secuencias orientadas a la adquisición de determinados conocimientos o habilidades. Sin embargo, existen otros enfoques más avanzados que añaden al modelo el concepto de <i>mentoring </i>o acompañamiento, actividad realizada por la figura de un experto quien acostumbra a ser el autor de las unidades formativas, estableciendo a la vez distintos niveles de interacción con los aprendices –alumnos y alumnas–, acompañándoles en la consecución de retos formativos. Este modelo, el cuál va más allá de la simple curación de contenidos y de su ordenación en secuencias formativas lineales, ha sido desarrollado y aplicado por <a href="http://www.pocketacademy.net/" target="_blank">Pocketacademy</a>, una iniciativa surgida ni más ni menos que de la mano del portal de formación <a href="http://www.emagister.com/" target="_blank">eMagister</a>. <br />
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;"><br /></span></h3>
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">Todos somos aprendices, todos somos docentes</span></h3>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsOXcvjPk9K-8ARRYEw_PJ4vyX2dmXHI2Fns_ailZAbPrYTHGU_tkbGmSui6IYCkcgNzNePispBIJA_ZrjTwzsjgybRJO84_DbRtMUwvNS9e-S_cEU4L7oT4juWbuLWJMaHvYcErbPHWg/s1600/Composicio%25CC%2581_1.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsOXcvjPk9K-8ARRYEw_PJ4vyX2dmXHI2Fns_ailZAbPrYTHGU_tkbGmSui6IYCkcgNzNePispBIJA_ZrjTwzsjgybRJO84_DbRtMUwvNS9e-S_cEU4L7oT4juWbuLWJMaHvYcErbPHWg/s320/Composicio%25CC%2581_1.png" width="320" /></a></div>
<div>
Una de las características de estas nuevas modalidades formativas es la desjerarquización y deslocalización del modelo de formación. En este sentido germinan en un territorio que hace frontera con el aprendizaje informal, donde los roles de formador y de aprendiz son intercambiables no solamente entre una situación de aprendizaje a otra, sino incluso en el transcurso de un mismo proceso formativo. En todas estas iniciativas cualquier persona puede inscribirse en un “curso” como alumno, y a la vez cualquier profesional, experto o simplemente trabajador experimentado, puede utilizar la misma plataforma para crear sus propias propuestas formativas y ofrecerlas a otros profesionales para que cubran sus necesidades de capacitación o –utilizando otras palabras– alcancen sus propios retos formativos. </div>
<div>
Desde mi punto de vista, nos encontramos frente a modelos que confirman las tendencias de deslocalización, informalización y democratización de la actividad formativa, ya que permiten la aparición de procesos de enseñanza y aprendizaje organizados, los cuales emergen de la comunidad más allá de la mediación de instituciones tradicionalment dedicadas a la educación (universidades, escuelas profesionales, centros de formación, etc.).</div>
<div>
En la medida en que se desplieguen estas nuevas modalidades, se irá potenciando y desarrollando su dimensión social y colaborativa, pudiéndose transformar en potentes redes de formación y aprendizaje con una presencia generalizada en la red, haciéndose realidad el viejo sueño de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Iv%C3%A1n_Illich" target="_blank">Ivan Illich</a> de una sociedad desescolarizada.</div>
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;"><br /></span></h3>
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">Microlearning corporativo</span></h3>
Como acabamos de ver, en el mercado de la formación en línea empiezan a aparecer algunas iniciativas que pretenden explotar y desarrollar el potencial que encierra la combinación de los conceptos de <i>microlearning</i> y <i>learning curation</i>, reforzado con un modelo de enseñanza <i>p2p</i> que aprovecha la expertez de los individuos para ejercer el acompañamiento de los menos capacitados. Este tipo de modalidades formativas persiguen la flexibilidad en la articulación de la oferta formativa, la aproximación a las necesidades de capacitación que afloran directamente del desempeño profesional, y la adaptación a nuevos escenarios de aprendizaje surgidos de la evolución de la dimensión espacio-temporal del ecosistema educativo hacia la ubicuidad y la inmediatez.<br />
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;"><br /></span></h3>
<h3 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">Una oportunidad y un aviso para navegantes</span></h3>
Sin duda se trata de una interesante línea a explorar sobre la que implementar innovaciones en el ámbito de las metodologías formativas para la formación corporativa, ya que ofrece un potencial indudable para desarrollar formas de explicitación de los procesos de aprendizaje informal y gestión del conocimiento, tanto hacia dentro de las organizaciones como hacia fuera de ellas. Sin embargo, no deja de ser un potente aviso para navegantes dirigido a las instituciones formativas tradicionales, hasta ahora únicas propietarias de la certificación y la acreditación de la capacitación de los aprendices, ya que ello supone un claro indicador de que algo se está moviendo bajo los viejos cimientos de la educación.</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-74028930942677318912015-10-04T11:14:00.002-07:002015-11-18T07:30:40.911-08:005 macrotendencias del aprendizaje que habrán transformado la educación en la próxima década<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Una de las características –supongo– de los períodos de transición como el que nos ha tocado vivir es la sensación de incertidumbre. Poco a poco, las certezas con las que hemos aprendido a construir y a comprender el mundo van llegando a la obsolescencia y, así sin más, dejamos de creer en ellas. Dejan de cumplir su función abriéndose paso ante nosotros el espacio oscuro y diáfano de la incertidumbre que deberemos iluminar con luces nuevas, aprender a ver con miradas distintas y conquistar con certezas que aún no conocemos.<br />
<br />
No debe, pues, resultarnos extraño que en tiempos como los que corren aflore una afición recurrente a la predicción. Es en este contexto donde proliferan un sin fin de estudios e informes sobre tendencias procedentes de disciplinas y áreas de actividad distintas. Es bien sabido por todos nosotros que el educativo no es precisamente un ámbito ajeno a este afán de mirar hacia delante. Sin embargo, cuando hablamos de “tendencias”, ¿nos estamos siempre refiriendo a una misma cosa? ¿pertenecen todas ellas a un mismo rango? ¿no estaremos a veces confundiendo pedagogías y tecnologías emergentes con tendencias? ¿afloran de la evolución de la tecnología y de la práctica educativa o de los sueños innovadores de los expertos? <br />
<br />
A lo largo de este post [1] mostramos un modelo sistémico construido a partir del contenido de algunos informes y artículos publicados hasta 2014. En él se identifican cinco macrotendencias del aprendizaje (MTA) teniéndose en cuenta la interrelación existente tanto entre ellas mismas, como con otros tres elementos contextuales: el <i>entorno sociotecnológico</i>, entendido como un medio donde el conjunto de elementos que intervienen en las MTA –actividades, entornos, contenidos, artefactos o agentes– se relacionan de forma interdependiente y adquieren sentido, pero también como elemento constitutivo de cada uno de ellos; el <i>entorno educativo</i>, compuesto por los diferentes actores y elementos que forman parte de la realidad educativa –aprendices, docentes, metodologías de aprendizaje, modelos educativos, modalidades formativas, instituciones, portafolio, currículo, etc.– teniendo en cuenta su transformación por el impulso de las tendencias, y a su vez la retroacción de éste hacia la evolución e implantación de las MTA; y las <i>competencias digitales y de aprendizaje</i>, vistas como la capacitación necesaria de los actores implicados, tanto para impulsar los cambios, como para afrontar los nuevos retos y condiciones en el desarrollo de la práctica educativa y en la actividad de aprendizaje en general, todo ello immerso en un entorno sociotecnológico y educativo en plena transformación por el influjo de las MTA.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidHCz8uh1_glOA4TwlZs39syXvrcJVEhMZScl8l4E-jtamS2nzqg6bIMBujhSUWnPsI27l5wK6ZSKex4i_s6Vk-Q05d7U2hV5s8PdKWM8chVjKzpz0IlwGG14JTSnWltRxkXWLPlt3rUc/s1600/Gra%25CC%2580fics_4_castella%25CC%2580.001.png" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="588" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidHCz8uh1_glOA4TwlZs39syXvrcJVEhMZScl8l4E-jtamS2nzqg6bIMBujhSUWnPsI27l5wK6ZSKex4i_s6Vk-Q05d7U2hV5s8PdKWM8chVjKzpz0IlwGG14JTSnWltRxkXWLPlt3rUc/s640/Gra%25CC%2580fics_4_castella%25CC%2580.001.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Las MTA y su relación con el entorno sociotecnológico, las competencias digitales y de aprendizaje, y el entorno educativo [2]</span></td></tr>
</tbody></table>
<h4 style="text-align: left;">
<b><span style="color: #0b5394;">MTA 1: Informalización del aprendizaje</span></b></h4>
<ul style="text-align: left;">
<li>Recoge las tendencias que hacen referencia al incremento del aprendizaje informal potenciado por la red y la tecnología digital. </li>
<li>Incluye el concepto de aprendizaje a lo ancho de la vida como interconexión de los aprendizajes que se dan en sus diferentes ámbitos, profesional, personal, formativo, etc. Tiene un impacto sobre los entornos de educación formal ya que la actividad de aprendizaje que se lleva a cabo de forma informal en la red acaba siendo indisociable de la que se realiza en dichos entornos. Un ejemplo de ello sería el PLE, como entorno de aprendizaje que irrumpe en medio de los ámbitos formal e informal sobreponiéndose a las fronteras de uno y otro contexto. </li>
<li>Pone en cuestión las fronteras entre educación formal, no formal e informal, siendo éstas cada vez más difusas, tomando sentido considerar esta distinción como un <i>continuum</i> en lugar de una clasificación estanca. </li>
</ul>
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">MTA 2: Aprendizaje a lo largo de la vida </span></h4>
<ul style="text-align: left;">
<li>Se define como la identificación del curso completo de la vida como marco temporal de referencia para la actividad formativa de los individuos. En él tiene lugar de forma continua la puesta en marcha de estrategias y actividades para adquirir nuevas competencias. </li>
<li>Actúa como tendencia transversal abarcando varias modalidades y situaciones de aprendizaje tanto de los ámbito formal como informal, teniendo lugar en contextos diferentes –laboral, personal, académico, etc.–. Su transversalidad la convierte en una perspectiva a tener en cuenta en el análisis del resto MTA. </li>
<li>Pone de relieve el papel activo del individuo en la toma de decisiones y en la elaboración de su propio plan personal de formación, siendo importante para ello su nivel de capacitación en las competencias digitales y de aprendizaje. </li>
</ul>
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">MTA 3. Empoderamiento del aprendiz </span></h4>
<ul style="text-align: left;">
<li>Se refiere a la capacidad de dirigir y gestionar el propio aprendizaje tanto para trazar y pilotar un plan personal de formación, como para sacar provecho del gran número de oportunidades de aprendizaje informal que se dan en el día a día, sabiéndolas conectar entre sí en base a los propios objetivos. </li>
<li>En un contexto de formación a lo largo y a lo ancho de la vida, con una clara tendencia a la informalización, se perfila como una de las palancas para el cambio educativo. </li>
<li>Implica el desarrollo de otros aspectos como la flexibilidad y la personalización del aprendizaje, ya que son necesidades que afloran directamente de una concepción educativa focalizada en el aprendiz y no en el currículo. </li>
<li>Es potenciada por la red y la tecnología digital, especialmente por el uso de las herramientas sociales y por la autonomía que adquieren los aprendices en la creación, apropiación y redistribución de los contenidos digitales, asumiendo un rol activo respecto a la construcción del propio currículum.</li>
</ul>
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">MTA 4. Aprendizaje social y colaborativo </span></h4>
<ul style="text-align: left;">
<li>La dimensión social y colaborativa impregna la actividad y las propuestas de aprendizaje en los ámbitos formal e informal, siendo –en sus distintas formas de concreción– la tendencia que más presencia tiene en los diferentes informes y artículos sobre el futuro de la educación, y una de las más demandadas por los aprendices. </li>
<li>Es potenciada por la presencia generalizada de la tecnología digital en la actividad de las personas, especialmente por el uso de los social media, de las herramientas de trabajo colaborativo, de computación en la nube y de comunicación en la red, y por la valoración de la colaboración y la inteligencia colectiva que se da en los entornos profesionales. </li>
<li>Su concreción en la práctica educativa es variada. Entre otras se pueden citar el aprendizaje y la evaluación por pares, las redes y las comunidades de aprendizaje, las formas de socializaciación del contenido y del conocimiento, o las redes sociales en el aprendizaje informal que tienen lugar a partir de los PLE y los PLN [3]. </li>
</ul>
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">MTA 5. Deslocalización de la actividad formativa</span> </h4>
<ul style="text-align: left;">
<li>El aprendizaje deja de ser una actividad referenciada desde el punto de vista espacio-temporal. La conexión permanente y las posibilidades de computación casi ilimitadas de los dispositivos móviles facilitan que las personas realicen su actividad de aprendizaje en cualquier lugar y en cualquier momento, mediante aplicaciones y entornos tecnológicos con prestaciones elevadas en cuanto a acceso a la información, comunicación y productividad basados la computación en la nube. </li>
<li>La informalización del aprendizaje favorece la hibridación de la actividad entre contextos tradicionalmente separados. En consecuencia, el aprendizaje es el resultado de una experiencia que tiene lugar de forma distribuida en entornos, ambientes, situaciones y niveles de formalización variados. </li>
<li>La identificación del aprendizaje con una referencia espacio-temporal concreta y con un entorno institucional determinado se desvanece, convirtiéndose en una actividad cada vez más deslocalizada. </li>
<li>Favorece planteamientos que conllevan una organización educativa fuertemente distribuida, en cierto modo recordando a las propuestas de Ivan Illich y los movimientos de desescolarización. </li>
<li>Disolución de la distinción entre las modalidades de formación presencial y en línea debido a la presencia cada vez más integrada de las TIC en el currículo, en la dinámica formativa, y en la vida cotidiana de los aprendices, y a una demanda creciente de flexibilidad en las oportunidades de aprendizaje en la que las soluciones tecnológicas juegan un papel cada vez más relevante.</li>
</ul>
<h4 style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;">Notas: </span></h4>
[1] El contenido de este post es un extracto del apartado "2.3.2.2. Aproximació a les tendències educatives des d’una perspectiva complexa", pp. 125-134, en Mas, X. (2014). <i>La integració dels usos de la tecnologia digital de les persones adultes dins la seva activitat formativa a la universitat</i>. (Tesis doctoral). Universitat de Barcelona.<br />
<div>
Accesible en <a href="http://hdl.handle.net/2445/63423">http://hdl.handle.net/2445/63423</a> y <a href="http://hdl.handle.net/10803/286068">http://hdl.handle.net/10803/286068</a>.<br />
[2] Ver ídem, p. 133.<br />
[3] PLE (Personal Learning Environment); PLN (Personal Learning Network)<br />
<br />
<div>
<!--EndFragment--></div>
</div>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-23000709534653661882015-02-22T10:19:00.005-08:002015-11-18T07:29:47.929-08:00Evolución de las tendencias en la adopción de tecnologías y pedagogías emergentes en educación 2010–2014 (2/2)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Tendencias significativas en educación superior según el Horizon Report</span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
<br /></div>
Recuperando el hilo del <a href="http://xmasbcn.blogspot.com/2015/02/evolucion-de-las-tendencias-en-la.html">post anterior</a>, veamos qué agrupaciones afloran si nos centramos en las tendencias significativas que afectan a la docencia y al aprendizaje en educación superior. Con relación a estas tendencias el <i>Horizon Report</i> no las ordena según su horizonte de implantación sinó en un ranking que va desde la primera a la sexta posición (ver tabla) [1, 2, 3, 4, 5]. En esta caso hemos identificado las seis agrupaciones siguientes [6, 106-112]:<br />
<ol>
<li><b><span style="background-color: #f9cb9c;">Cambios en el rol de los docentes</span><span style="background-color: #f9cb9c;">.</span></b> En primera posición en 2010 y 2011 y en quinta en 2012 y 2013. Según el informe se refiere al hecho de que la abundancia de recursos y posibilidades de comunicación que ofrece la red, juntamente con la conexión permanente y el acceso ilimitado a aplicaciones y recursos a través de distintos dispositivos, favorecen la aparición de formas de aprendizaje informal en los estudiantes; ello plantea la necesidad de un cambio de rol de la docencia basado en el acompañamiento y la guía del contenido. </li>
<li><b style="background-color: #a2c4c9;">Ubicuidad.</b> En segunda posición en 2010 y 2011 y en primera en 2012. Se refiere a que el acceso inmediato a la información y recursos presentes en la red y los <i>social media</i>, propiciado por la conexión permanente, genera la expectativa de poder trabajar y aprender en cualquier momento y desde cualquier lugar, ampliando las oportunidades del aprendizaje informal. </li>
<li><b><i style="background-color: #b4a7d6;">Cloud computing.</i></b> En tercera posición en 2010, en cuarta en 2011 y en segundo lugar en 1012. Según el informe, más allá de la forma de almacenar los archivos y del uso de determinadas aplicaciones, acceder y gestionar los propios datos, contenidos e información desde cualquier lugar y desde cualquier dispositivo modifica la forma de entender estas funciones. </li>
<li><b style="background-color: #d9ead3;">Aprendizaje colaborativo.</b> En cuarta posición en 2010, y en tercer lugar en 2011 y 2012. Se refiere a la capacidad de colaboración y la inteligencia colectiva como atributos cada vez más valorados en el ámbito laboral, forzando una tendencia sobre la manera de enfocar los proyectos de los estudiantes en la universidad; se lleva a cabo mediante la acción combinada de herramientas de gestión y edición de contenidos en la nube con herramientas de comunicación síncronas y asíncronas. </li>
<li><b style="background-color: #f4cccc;">Cambios en el paradigma educativo.</b> En quinta posición en 2012, en sexto lugar en 2013 y en primera posición en 2014. Se refiere la adopción de modelos híbridos de aprendizaje por parte de las instituciones forzadas por el uso de internet y las redes sociales como espacio de aprendizaje e intercambio de conocimiento, y motivadas por el aprovechamiento de las capacidades que los estudiantes han adquirido en la red fuera de los programas académicos.</li>
<li><i><b style="background-color: #9fc5e8;">Learning analytics.</b></i> En cuarta posición en 2013 y 2014. Como hemos visto en el <a href="http://xmasbcn.blogspot.com/2015/02/evolucion-de-las-tendencias-en-la.html">post anterior</a>, se refiere a la utilización de varias fuentes de datos generados por los estudiantes con fines distintos como la personalización del aprendizaje, la medición del rendimiento o la evaluación, entre otras finalidades.</li>
</ol>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPFmePzxhMNZ56IM3me6r-hWlFKx2V48YxwHpnzh4AA5lg5ezDKelfcyBEu3iZ2C-p8gs15unR0UPAOizJ-kMdichhYEFCcaSHZ4G1gBCKfWoXfPSBqyVg9hg5N025ax2Zyex9CavGGc8/s1600/Tabla_tendencias.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPFmePzxhMNZ56IM3me6r-hWlFKx2V48YxwHpnzh4AA5lg5ezDKelfcyBEu3iZ2C-p8gs15unR0UPAOizJ-kMdichhYEFCcaSHZ4G1gBCKfWoXfPSBqyVg9hg5N025ax2Zyex9CavGGc8/s1600/Tabla_tendencias.png" width="496" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "calibri"; font-size: 15px; line-height: 22px;">Evolución de las tendencias significativas que afectan a la docencia y el aprendizaje en educación superior entre 2010 y 2014. [2, 112].</span></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<b><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Avanzando hacia la deslocalización del aprendizaje</span></b></div>
<div>
<br /></div>
Son múltiples las conclusiones e interpretaciones que podemos sacar de este modesto ejercicio de análisis de tendencias que hemos llevado a cabo. Entre otras, no se puede dejar de mencionar la fuerte presencia del <i>learning analytics</i> que, ligado al fenómeno del <i>big data</i> sin duda ha venido para quedarse. <br />
<br />
Sin embargo, propongo centrar la atención en lo que –desde mi punto de vista– se está configurando como una gran macrotendencia. Me refiero al proceso de desintegración, deslocalización y desinstitucionalización del espacio de aprendizaje. Fijémonos que el aprendizaje informal –como expresión de la autonomia del aprendiz y su capacidad de utilizar la red en toda su extensión como entorno de aprendizaje e intercambio de información y conocimiento– está presente de una forma u otra en cinco de las seis agrupaciones que hemos identificado, excepto en la que corresponde al <i>learning analytics</i>. En este sentido debemos estar abiertos y preparados para la aparición de nuevas formas y modalidades de aprendizaje capaces de sacar partido de las potencialidades del nuevo entorno sociotecnológico que se está dibujando, dando respuesta a sus necesidades. <br />
<br />
Ignoro qué tendencias van a consolidarse en los distintos horizontes temporales futuros, y qué alternativas orientadas a superar el actual paradigma se irán fraguando. En cualquier caso os propongo echar un vistazo a la <a href="http://www.nmc.org/publication/nmc-horizon-report-2015-higher-education-edition" target="_blank">edición del 2015 del <i>Horizon Report</i></a> y sacar vuestras propias conclusiones.<br />
<br />
<span style="color: #3d85c6; font-size: large;"><i>Referencias:</i></span><br />
<br />
[1] Johnson, L., Adams Becker, S., Cummins, M., Estrada, V., & Freeman, A. (2014). <i>NMC Horizon Report: 2014 Higher Education Edition</i>. Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[2] Johnson, L., Adams, S., & Cummins, M. (2012). <i>Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012</i>. Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[3] Johnson, L., Adams, S., Cummins, M., Estrada, V., Freeman, A., & Ludgate, H. (2013). <i>NMC Horizon Report: Edición sobre Educación Superior 2013</i>. Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[4] Johnson, L., Smith, R., Levine, A., & Stone, S. (2010). <i>The 2010 Horizon Report: Edición en español.</i> Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[5] Johnson, L., Smith, R., Willis, H., Levine, A., & Haywood, K. (2011). <i>The 2011 Horizon Report. </i>Austin, Texas: The New Media Consortium.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
[6] Mas, X. (2014). <i>La integració dels usos de la tecnologia digital de les persones adultes dins la seva activitat formativa a la universitat</i>. (Tesis doctoral). Recuperado de <a href="http://hdl.handle.net/10803/286068" target="_blank">http://hdl.handle.net/10803/286068</a>. Universitat de Barcelona, Barcelona. <br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-33698430043399751232015-02-21T13:50:00.001-08:002015-11-18T07:32:00.646-08:00Evolución de las tendencias en la adopción de tecnologías y pedagogías emergentes en educación 2010–2014 (1/2)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<b><span style="color: #3d85c6; font-size: large;">Implantación de tecnologías nuevas según el Horizon Report</span></b><br />
<br />
A los profesionales, docentes e investigadores vinculados y vinculadas al e-learning nos encanta hablar de tendencias, de innovaciones y de otras promesas con aire transformador que asoman en el horizonte temporal año tras año. En este post y en el <a href="http://xmasbcn.blogspot.com/2015/02/evolucion-de-las-tendencias-en-la_22.html">siguiente</a> os propongo analizar la evolución de lo que hemos convenido en llamar tecnologías y pedagogías emergentes [1, 2], con el fin de reconstruir una imagen de les mismas desde una perspectiva temporal más estable.<br />
<br />
Interpretaciones a parte –mi propósito es que cada cuál establezca las suyas–, el resultado es la aparición de una serie de agrupaciones basadas en la reiteración de las tendencias a través del tiempo. En este sentido es posible identificar cuáles de ellas se han mantenido de forma más estable, cuáles han terminado por incorporarse en el día a día, o cuáles están en vías de ser superadas (ver tabla). Aunque podría referirme a otras fuentes, para ello me he ceñido a la comparación de las ediciones del <a href="http://www.nmc.org/publication-type/horizon-report">Horizon Report</a> entre 2010 y 2014 [3, 4, 5, 6, 7] elaborados mediante una metodología colaborativa de identificación de tendencias basada en la participación de distintos expertos a nivel internacional.<br />
<div style="text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEMWszHrTqPCGlqIp6QLE54E2ZlOcencr728k-SUHwwDltakGwOFk7CuYVrxys5qvcyEA_8jEJVgiqoGn5dHODG7u5pKFqSQ9RxLOlC6NZfKppnEZc1YuJwNlOkRExSMykhbqT6qxLp44/s1600/Tabla_emergentes.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="364" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEMWszHrTqPCGlqIp6QLE54E2ZlOcencr728k-SUHwwDltakGwOFk7CuYVrxys5qvcyEA_8jEJVgiqoGn5dHODG7u5pKFqSQ9RxLOlC6NZfKppnEZc1YuJwNlOkRExSMykhbqT6qxLp44/s1600/Tabla_emergentes.png" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: #0b5394; font-family: "calibri"; font-size: 15px; line-height: 22px;">Evolución de las tendencias en la implantación de tecnologías emergentes en educación entre 2010 y 2014 [8, pàg. 111].</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Así pues, en cuanto a la adopción de tecnologías emergentes, durante los años analizados emergen como más estables las cinco agrupaciones siguientes (ver tabla) [8, pàg. 106-112]: <br />
<ol style="text-align: left;">
<li><b style="background-color: #9fc5e8;">Computación en el móvil.</b> Constante entre 2010 y 2013 en un horizonte de implantación a corto plazo. Según el informe evoluciona desde el hecho de llevar un dispositivo móvil con capacidad de computación y conexión a la red, hasta la conexión permanente a las redes sociales, las aplicaciones para la productividad, las herramientas para el aprendizaje, la posibilidad de incorporar un número ilimitado de apps y la irrupción de las tablets.</li>
<li><b style="background-color: #f6b26b;"><i>Learning analytics</i>.</b> Presente del 2011 al 2014 evolucionando el horizonte de implantación de largo plazo el corto plazo en 2014. Según el informe, incluye herramientas y técnicas de recopilación de datos, y análisis y visualización de conjuntos de datos relacionadas con la participación, el rendimiento y el progreso de los estudiantes; aplicación del paradigma <i>big data</i> a contextos de formación y aprendizaje. </li>
<li><b style="background-color: #ea9999;"><i>Gamification</i>.</b><b style="background-color: white;"> </b>Presente en 2011 y 2012 como <i>game based training</i>, y en 2013 y 2014 como gamification. Según el informe identifica la incorporación de elementos procedentes del mundo del videojuego dentro del proceso de aprendizaje como la organización por niveles que hay que ir superando, la competencia lúdica entre alumnos, o la utilización de <i>badges</i> entre otros elementos. </li>
<li><b style="background-color: #b6d7a8;">Hibridación entre el mundo físico y el digital.</b> Agrupación compuesta por una diversidad de tecnologías que tienen en común la interconexión y la integración de la realidad física y la realidad digital, con un horizonte de implantación a largo y medio plazo. Presente en 2010 y en 2011 con la realidad aumentada, superposición de información digital sobre el mundo físico accesible a través de dispositivos móviles; en 2012 con la Internet de las cosas, conjunto de soluciones tecnológicas y pequeños dispositivos conectados a la red que transmiten información relacionada con un objeto o datos del ambiente; en 2013 con la <i>weareable technology</i>, dispositivos y accesorios informáticos que se fusionan con el cuerpo humano; y en el 2014 con el concepto de <i>quantified self</i>, referido a dispositivos y tecnologías concebidos para medir y recoger datos personales de la vida diaria de las personas.</li>
<li><b><span style="background-color: #b4a7d6;">Interacción natural con la tecnología.</span> </b>Representada entre el 2010 y el 2012 con la computación basada en el gesto, conjunto de sistemas para interaccionar con los dispositivos mediante reconocimiento de voz o gestos corporales; y en 2014 con los asistentes virtuales que permiten la interacción con los dispositivos (especialmente <i>smartphones</i>) a través del lenguaje natural. </li>
</ol>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394; font-size: large;"><i>
Referencias: </i></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #0b5394;"><br /></span></div>
<div>
<div>
<div>
[1] Veletsianos, G. (2010). A Definition of Emerging Technologies for Education. En G. Veletsianos (Ed.). <i>Emerging Technologies in Distance Education</i> (pp. 3–22). Edmonton, AB: Athabasca University Press. <br />
<br />
[2] Adell, J. & Castañeda, L. (2012). Tecnologías emergentes, ¿pedagogías emergentes? En J. Hernández, M. Pennesi, D. Sobrino, & A. Vázquez (Eds.). <i>Tendencias emergentes en educación con TIC</i> (pp. 13–32). Barcelona: Asociación Espiral, Educación y Tecnología. <br />
<br />
[3] Johnson, L., Adams Becker, S., Cummins, M., Estrada, V. & Freeman, A. (2014). <i>NMC Horizon Report: 2014 Higher Education Edition</i>. Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[4] Johnson, L., Adams, S. & Cummins, M. (2012). <i>Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012</i>. Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[5] Johnson, L., Adams, S., Cummins, M., Estrada, V., Freeman, A. & Ludgate, H. (2013). <i>NMC Horizon Report: Edición sobre Educación Superior 2013</i>. Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[6] Johnson, L., Smith, R., Levine, A. & Stone, S. (2010). <i>The 2010 Horizon Report: Edición en español</i>. (X. Canals & E. Durall, Trans.). Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[7] Johnson, L., Smith, R., Willis, H., Levine, A. & Haywood, K. (2011). <i>The 2011 Horizon Report</i>. Austin, Texas: The New Media Consortium. <br />
<br />
[8] Mas, X. (2014). <i>La integració dels usos de la tecnologia digital de les persones adultes dins la seva activitat formativa a la universitat</i> (Tesis doctoral). Recuperado de <a href="http://hdl.handle.net/10803/286068" target="_blank">http://hdl.handle.net/10803/286068</a>. Universitat de Barcelona, Barcelona.<br />
<div>
<!--EndFragment--></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-55908598083989625662013-10-13T12:01:00.003-07:002015-11-18T07:33:15.912-08:00INFOGRAFIA: La innovació docent a la universitat del s.XXI (II)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<h3 style="text-align: left;">
<b><span style="color: #0b5394;">Entre l'evolució dels models i el canvi de paradigma</span></b></h3>
Plantejats els reptes, com s'operativitza la innovació en una institució d'educació superior? En realitat no hi ha cap fórmula màgica, però en aquesta infografia es presenten alguns dels elements clau que cal abordar. Quins són els actors i actores de la innovació? Tota la innovació s'ha de plantejar de la mateixa manera? Com s'organitza l'activitat innovadora? Quin paper hi juga la recerca aplicada? Innovar comporta riscos? Aquesta infografia és un punt de partida per encetar la reflexió sobre aquestes qüestions i altres de noves que sens dubte aniran sorgint.<br />
<div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://dl.dropboxusercontent.com/u/8113666/Innovaci%C3%B3_docent_universitat_sXXI_(II)_web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://dl.dropboxusercontent.com/u/8113666/Innovaci%C3%B3_docent_universitat_sXXI_(II)_web.jpg" width="206" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://dl.dropboxusercontent.com/u/8113666/Innovaci%C3%B3_docent_universitat_sXXI_%28II%29_web.jpg" target="_blank">Visualitza la mida original</a></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<b><span style="color: #0b5394;"><br /></span></b></div>
</div>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-47715942549190741872013-10-13T11:17:00.003-07:002015-11-18T07:33:39.241-08:00INFOGRAFIA: La innovació docent a la universitat del segle XXI (I)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<h3 style="text-align: left;">
<b><span style="color: #990000;">Oportunitats i reptes de l'Educació Superior <i>online</i></span></b></h3>
Les universitats <i>online</i> del s.XXI i, per extensió, la universitat en general tenen al davant tot un seguit de reptes sobre innovació educativa. Quin és el context socio-professional i el context socio-tecnològic al que han de donar resposta? Com són els estudiants de l'era digital? Aquestes i altres qüestions són tractades en aquesta infografia.<br />
<div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://dl.dropboxusercontent.com/u/8113666/Innovaci%C3%B3_docent_universitat_sXXI_(I)_web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://dl.dropboxusercontent.com/u/8113666/Innovaci%C3%B3_docent_universitat_sXXI_(I)_web.jpg" width="204" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://dl.dropboxusercontent.com/u/8113666/Innovaci%C3%B3_docent_universitat_sXXI_%28I%29_web.jpg" target="_blank">Visualitza la mida original</a></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<b><span style="color: #990000;"><br /></span></b></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-14422713689062174182013-04-14T12:22:00.001-07:002013-10-13T11:19:31.109-07:00Infografia sobre l'evolució de l'accés a Internet a través dels dispositius mòbils<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw6jvwVCA3QAyvT2WlFe6zfxYVDBH0ExeYAXroY6FOcthH7SQa0fNj1NoQqfRaRp1Q-JyPc5RRV_3LtYDUovRGgfn40u9y0ciBgHTISon7yZbjxqqfhdMRuyB3Jts-P0y3ILzBDqOeJIU/s1600/Dispositius_acces_internet_info.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw6jvwVCA3QAyvT2WlFe6zfxYVDBH0ExeYAXroY6FOcthH7SQa0fNj1NoQqfRaRp1Q-JyPc5RRV_3LtYDUovRGgfn40u9y0ciBgHTISon7yZbjxqqfhdMRuyB3Jts-P0y3ILzBDqOeJIU/s640/Dispositius_acces_internet_info.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw6jvwVCA3QAyvT2WlFe6zfxYVDBH0ExeYAXroY6FOcthH7SQa0fNj1NoQqfRaRp1Q-JyPc5RRV_3LtYDUovRGgfn40u9y0ciBgHTISon7yZbjxqqfhdMRuyB3Jts-P0y3ILzBDqOeJIU/s1600/Dispositius_acces_internet_info.jpg" target="_blank">Visualitza la mida original</a></td></tr>
</tbody></table>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-48170351929718957632012-11-29T11:04:00.001-08:002012-11-30T02:14:31.875-08:00Un nou membre de la família “Open” ha estat engendrat <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span style="color: #073763;"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Open_source" target="_blank">Open Source</a><i>, </i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Open_Data" target="_blank">Open Data</a><i>, </i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Open_Access" target="_blank">Open Access</a><i> i </i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Open_educational_resources" target="_blank">OER</a><i> (Open Educational Resources) són tots ells moviments que tenen dues coses en comú. La primera és òbvia: posen a disposició de tothom allò que ofereixen i ho fan de manera oberta de tal forma que pot ser reaprofitat però també modificat, completat i evolucionat per tercers. I la segona també ho és però no tant: el que ofereixen són objectes, oberts –sí–, però al cap i a la fi objectes; artefactes en forma de seqüències de codi, de dades, d’articles acadèmics o de continguts educatius. Però, què passa quan el que es vol oferir en obert és coneixement? Quina forma té el coneixement? Què ho és i què no ho és? Quan se genera i quan deixa de ser-ho? En altres paraules, com empaquetar una cosa que la seva naturalesa no és estàtica? </i></span><br />
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Dues maneres d’entendre el coneixement</b> </div>
<div>
Remenant per la xarxa he topat amb un post força vell sobre gestió del coneixement –publicat el 29 de juny del 2001 per la revista electrònica <a href="http://www.ikmagazine.com/" target="_blank">InsideKnowledge</a>– on es planteja una idea interessant que pot ajudar a resoldre el problema. Titulat “<a href="http://www.ikmagazine.com/xq/asp/sid.0/articleid.41A7C81F-62AB-47B7-9A03-6347F36A3593/eTitle.Knowledge_asset_management_Strategy_processes_and_systems_for_leveraging_corporate_knowledge/qx/display.htm" target="_blank">Knowledge asset management. Strategy, processes and systems for leveraging corporate knowledge</a>” [1] els autors –Ron Young and Gregoris N. Mentzas– ens expliquen que hi ha dues formes d’entendre la gestió del coneixement. En el primer cas el coneixement és vist com un producte, posant èmfasi en el resultat tangible: un contingut, una aplicació, una metodologia, un procediment, etc. Se centra, doncs, en l’objecte i es prescindeix de l’experiència que ha acompanyat la seva materialització. </div>
<div>
Per contra, el segon enfocament se centra en el procés. En aquest cas el que és rellevant és tot el coneixement generat amb l’experiència –amb la de la gènesi i amb la de l’aplicació pràctica– més enllà del resultat tangible. Si en el primer enfocament les persones que hi han intervingut no són rellevants, en el segon en són un element constitutiu: “knowledge is closely tied to the person who developed it and is shared mainly through person-to-person contacts.”(Young i Mentzas, 2001). </div>
<div>
En aquest sentit, un sistema d’<i>Open Knowledge</i> que tingui per objectiu oferir coneixement en obert ha de resoldre un problema de base. Per una banda ha d’oferir objectes concrets per a què els usuaris i usuàries interessats els puguin descarregar i reutilitzar en els seus contextos respectius. I d’altra banda, aquests objectes han poder ser mostrats com el resultat d’un procés de coneixement dinàmic i complex. En definitiva, del que es tracta és de compartir objectes, la naturalesa dels quals ofereixi les pistes i els elements suficients per a què sigui possible reconstruir l’experiència de coneixement que hi ha al darrera i, fent-ne abstracció, projectar-la sobre el propi context. Justament això és el s’ofereix des d’<b><a href="http://open-apps.uoc.edu/" target="_blank">Open Apps</a></b>, una plataforma d’<i>Open Knowledge</i> de nova creació de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). <br />
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Open Apps</b> </div>
<div>
Amb aquest nom, la UOC ha posat en marxa una plataforma que ofereix “objectes" de coneixement complexos –de fet, no m’imagino el coneixement sense ser complex (de fet, confesso que no sóc capaç d'imaginar-me res de forma no-complexa)– de tipologia diversa: aplicacions, experiències, serveis, productes, seqüències de codi, articles, manuals, metodologies, o combinacions de tot això. Tots ells generats a partir de processos d’innovació que han tingut lloc a la UOC. Utilitzant com a metàfora els entorns de descàrrega d’aplicacions i de continguts propis de les grans botigues en línia com ara <a href="https://play.google.com/store/apps?feature=corpus_selector" target="_blank">Google Play</a> o App Store, aquests objectes de coneixement són anomenats, en aquesta plataforma, <i>open apps</i>. </div>
<div>
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmXRtoO2zpxvw2qS-8R9vfG4FxwMuU7kVXFyrXnPgNX-Ewq3YG7_OTPWOG4GNxiIptgTm-x3yO0Go3anctMGG32BxELrmPEFK2yBaJtw6q1ZSKBgEayxCZNQ5bl1GoUkQPRtjXYBASHCE/s1600/interficie_open_apps.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="Interfície plataforma Open Apps" border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmXRtoO2zpxvw2qS-8R9vfG4FxwMuU7kVXFyrXnPgNX-Ewq3YG7_OTPWOG4GNxiIptgTm-x3yO0Go3anctMGG32BxELrmPEFK2yBaJtw6q1ZSKBgEayxCZNQ5bl1GoUkQPRtjXYBASHCE/s640/interficie_open_apps.jpg" title="Interfície principal de la plataforma Open Apps de la UOC." width="417" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interfície principal de la plataforma Open Apps de la UOC.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
Si prenem com a referència les dues formes d’entendre la gestió del coneixement que ens expliquen Young i Mentzas, <b>Open Apps</b> se situa en un enfocament mixt. En aquest sentit, tant per la finalitat com per la seva concepció general, el coneixement és entès com a procés. Allò que es vol compartir i posar a l’abast de la comunitat és el conjunt de l’experiència que envolta cada <i>open app</i>, més enllà del producte o resultat específic que s’ofereix. Fins i tot, s’ha substituït la tradicional opció de descarrega per una manifestació d’interès que té per objectiu facilitar el contacte entre el públic i els responsables de l’<i>open app</i> en qüestió. Tanmateix, des del punt de vista del sistema de distribució, el fet de <i>paquetitzar</i> aquest coneixement, pren com a referència l’enfocament de producte. Els usuaris veuen <i>apps</i>, però cada <i>app</i> conté evidències que permeten reconstruir el sistema de coneixement del qual n'és l'element nuclear.</div>
<div>
Aquesta <a href="http://open-apps.uoc.edu/index.php/ca/totes/14-aplicacions/171-turisme-amb-realitat-augmentada" target="_blank"><i>open app</i> sobre realitat augmentada</a> utilitzada en el grau de turisme de la UOC és un bon exemple per a il·lustrar el que estem comentant. </div>
<div>
<b><br /></b>
<b>Un nou concepte?</b></div>
<div>
Però a <b>Open Apps</b> no hi trobem qualsevol cosa. D’acord amb la idea d’<i>Open Knowledge</i> en què es basa, la raó de ser d’aquesta plataforma és obrir cap a fora el coneixement generat dins l’organització fet explícit en un format que faciliti la seva aplicació, adaptació o evolució per part de tercers. En aquest sentit, aquelles solucions candidates a formar part de la plataforma cal que compleixin unes determinades condicions com ara a) ser innovadores, sent una novetat significativa i una millora en el seu àmbit d’aplicació respecte altres solucions convencionals, o aportar elements i connexions que no existien amb anterioritat; b) ser interoperables, no estant basades en solucions tecnològiques o metodològiques endèmiques que funcionin només en l’àmbit restringit de l’organització, podent ser aplicables o adaptables fàcilment en múltiples contextos, i complementàries amb altres solucions; c) ser obertes, estant regulades per llicències tipus <i>copyleft</i> com ara Creative Commons, GPL, o GNU, permetent la lliure utilització i la seva modificació per a ser evolucionades i adaptades per tercers; i d) haver estat utilitzades amb anterioritat en el seu context inicial havent obtingut un èxit raonable, existint experiències prèvies que n’avalin els resultats o que aportin coneixement sobre la seva aplicació.<br />
Més enllà de ser un gran aparador del que es fa a la UOC, <b>Open Apps</b> és una iniciativa pionera del que podria acabar sent un movimet de més gran abast per a oferir en obert el coneixement –tàcit i/o explícit– d’una organització –universitat o no–, de forma similar a com ho fan els moviments a què hem fet referència a l’inici (<i>Open Source</i>, <i>Open Data</i>, <i>Open Access</i> i <i>OER</i>). De fet, aquesta idea no és nova. Awazu i Desouza [1] ja plantegen al 2004 una idea similar, proposant inspirar-se en l’èxit del moviment <i>Open Source</i> com a model per a dur a terme una gestió oberta del coneixement en l’àmbit corporatiu: “We call such new knowledge management practice inspired by open-source success an open knowledge management” (Awazu i Desouza, 2004). El cert, però, és que <b>Open Apps</b> tot just acaba d’obrir les seves portes a la xarxa. Ara el que està encara per veure és si en un futur no massa llunyà podem afirmar que un nou membre de la família “Open” ha estat engendrat.</div>
<div>
<br />
<br />
[1] Ron Young and Gregoris N. Mentzas (2001). <a href="http://www.ikmagazine.com/xq/asp/sid.0/articleid.41A7C81F-62AB-47B7-9A03-6347F36A3593/eTitle.Knowledge_asset_management_Strategy_processes_and_systems_for_leveraging_corporate_knowledge/qx/display.htm" target="_blank">Inside Knowledge. Strategy, processes and systems for leveraging corporate knowledge</a>. <i>Knowledge asset management. The original knowledge-management publication.</i> Posted 29 Jun. 2001 in Volume 4 Issue 10.<br />
<br />
[2] Awazu, Y. and Desouza, K. C. (2004). <a href="http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/asi.20050/full" target="_blank">Open knowledge management: Lessons from the open source revolution</a>. <i>Journal of the American Society for Information Science and Technology</i>. Volume 55, Issue 11, pages 1016–1019, September 2004.</div>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-45353866309535236352012-11-08T10:27:00.002-08:002015-02-22T10:54:24.066-08:00En l'ADN de l'educació<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:3.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:3.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
</div>
<span style="font-size: large;"><b>
</b></span><br />
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<b><span style="font-size: large;">Sobre el llibre <a href="http://www.editorialuoc.cat/lacomunicacienespaisvirtuals-p-1025.html?cPath=1" target="_blank"><i>La comunicació en els espais virtuals. Enfocaments i experiències de formació en línia</i></a>, que es presentarà el 22 de novembre al CEJFE. <a href="http://www.cejfe.cat/contenido.php?IDCONTENIDO=23695" target="_blank">Vegeu programa</a>.</span></b></div>
</div>
<br />
Abans de començar els cursos de doctorat a la UB, cap allà el 2006, per mi la pedagogia era una mena d’extensió enginyeril de la psicologia. Una disciplina orientada a sistematitzar processos per a facilitar la generació d’un producte anomenat aprenentatge; una ciència social carregada de fums de positivisme on la tecnologia informàtica era vista com l’arma definitiva que permetria la monitorització total. <br />
<br />
Però iniciar aquest viatge èpic anomenat doctorat –a través del qual encara estic suportant naufragis, visitant illes poblades de criatures estranyes i vivint aventures apassionants–, em va ajudar a canviar radicalment aquesta visió amb la qual, sigui dit de passada, mai no m’hi vaig acabar de sentir còmode. Vaig descobrir l’educació. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsw2MkqNHt6uoPXEtSla_ZF5nmmyBC2eaXlHCidKtU3gkstnY4OYJpQqfePjZhTpRq7OyUv0tc65UkQay_4xGFYY02EnX6C7Vv_gMEMArIo2rlLz28IXphy6qBvILkVybTNiIflulNKQk/s1600/mysocialnetwork_2007_luc_legay_cc_asa2generic_flickr_luc_1824234195.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsw2MkqNHt6uoPXEtSla_ZF5nmmyBC2eaXlHCidKtU3gkstnY4OYJpQqfePjZhTpRq7OyUv0tc65UkQay_4xGFYY02EnX6C7Vv_gMEMArIo2rlLz28IXphy6qBvILkVybTNiIflulNKQk/s320/mysocialnetwork_2007_luc_legay_cc_asa2generic_flickr_luc_1824234195.jpg" height="249" width="320" /></a></div>
I l’educació és un dels noms amb què es coneix el territori de la relació humana. En aquestes contrades, conceptes apropiats per les visions mecanicistes del segle XX com ara l’aprenentatge recuperen el seu significat més humanista. Aquí, “aprendre” ja no vol dir programar-se o instruir-se, sinó transformar-se deixant-se tocar, vivenciar, integrar, apropiar, compartir i esdevenir nou en alguna cosa; transmetre passa a ser compartir i, instruir, acompanyar. <br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<b>Una mirada que ve de lluny</b></div>
Cal dir que aquesta forma d’entendre l’educació no és en absolut nova ja que, afortunadament, en el segle XX no només es van consolidar els sistemes educatius formals, creats per respondre a les necessitats formatives de la civilització industrial, sinó que també ens va obsequiar amb veus com la de Freinet i Dewey –precedents de l’escola activa–, Reimer i Bordieu –crítics amb el reproduccionisme, i amb els models transmissors i uniformitzadors–, Freire –amb la pedagogia de l’oprimit i a qui tant li devem per la seva visió emancipadora de l’educació–, o altres figures més vinculades al món de la política com ara Delors –amb el seu conegut informe escrit per a la UNESCO el 1996, actualment tant vigent–. Veus que totes elles parlen amb matisos diferents des d’un lloc on la participació, la relació, l’experiència i la concepció integral de l’ésser humà i del coneixement són vistos com a elements constitutius de l’acte educatiu. <br />
<br />
<b>El llibre</b><br />
Amb Internet actuant com element catalitzador –constituïda per un ventall diversificat de múltiples formes de comunicació, interopeperables, interconnectades en xarxa, heteràrquiques, transmediàtiques i participatives– des de l’àmbit de la formació en línia s’està recuperant el valor relacional que té l’educació. La col·laboració i la relació social tornen a estar al centre de l’activitat d’aprenentatge. <br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3NinlkfgziRkRyBD7PsHS6vPo4fiaKILw0ZobaIeF4QMs63Wzw7tfL-gElbFaNusSHqGnKCfwXjvkwck0aPGv8IqJHNQndz7Ktt38ManxliFM6UAKBR1q1jVIXDGkrJlQAT2gRNpAuhs/s1600/Portada_la_comunicacio%CC%81.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3NinlkfgziRkRyBD7PsHS6vPo4fiaKILw0ZobaIeF4QMs63Wzw7tfL-gElbFaNusSHqGnKCfwXjvkwck0aPGv8IqJHNQndz7Ktt38ManxliFM6UAKBR1q1jVIXDGkrJlQAT2gRNpAuhs/s320/Portada_la_comunicacio%CC%81.jpg" height="320" width="210" /></a>És en l’espai de confluència entre l’educació, entesa com a activitat comunicativa, i la vida a la xarxa –o la xarxa en la vida– que neix i té sentit <i>La comunicació en els espais virtuals. Enfocaments i experiències d’educació en línia</i>. Lluny de voler "sentar càtedra", el llibre apareix com un <i>tour</i> amb diverses parades. En la primera, de la mà de Cristóbal Suárez, se’ns proposa un marc de reflexió on es presenta la xarxa, en tota la seva extensió, com a veritable entorn d’aprenentatge. Segueixen algunes experiències basades en projectes d’innovació docent duts a terme a la UOC recolzats en diverses formes de comunicació: aprenentatge d’idiomes <i>peer-to-peer</i> mitjançant xats de vídeo, construcció de coneixement en els fòrums, o entorns col·laboratius 2.0, entre d’altres. Tanca el <i>tour</i> una parada obligada en el món corporatiu, on Jesús Martínez reflexiona i comparteix la seva experiència i punts de vista en gestió del coneixement, formació en línia i treball col·laboratiu des del CEJFE. No és, doncs, un llibre acadèmic que parli sobre les teories de la comunicació aplicades a la formació en línia. Es tracta d’una obra col·lectiva que recull una mostra diversa feta amb algunes de les visions i propostes educatives que tenen lloc en els espais virtuals les quals, totes elles, contenen la comunicació a la base del seu ADN.<br />
<span style="color: #444444;"><span style="background-color: white;"><i><span style="font-size: large;"><b>________________________________________</b></span></i></span></span> <br />
<span style="color: #444444;"><span style="background-color: white;"><span style="font-size: small;"><b>Relació de col·laboradors i col·laboradores de l'obra: </b></span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="background-color: white;"><br /><span style="font-size: small;">Cristóbal Suárez. Professor de la Universitat de València. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Autor de capítol <b>“Entorn i comunicació en l'e-learning”</b>.<b> </b></span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><br />Christine Appel. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Autora del capítol <b>“Aprenentatge peer-to-peer en assignatures de llengües estrangeres”</b>. </span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><br />Joseph Hopkins. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Autor del capítol <b>“Selecció i prova d'una eina per a la comunicació oral en línia en un curs de llengua a distància”</b>.<b> </b></span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><br />Marc Romero. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Montse Guitert. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya. </span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Autors del capítol <b>“La comunicació virtual en entorns col·laboratius 2.0: creació d'un espai de treball en grup en el marc de l'educació superior en línia”</b>.<b> </b></span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><br />Iolanda García. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Autora del capítol <b>“Més enllà de la interacció: els fòrums com a espais de col·laboració i construcció del coneixement”</b>.<b> </b></span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><br />Santi Caballé. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Autor del capítol <b>“El seguiment i l'avaluació de l'aprenentatge col·laboratiu en entorns virtuals: un model informacional”</b>.<b> </b></span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><br />Jesús Martínez. Responsable de Nous projectes i programes formatius del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Autor de capítol <b>“L'aprenentatge és aquí fora: les noves formes de comunicació a la xarxa i la formació corporativa dels propers anys”</b>.</span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;"><br />Begoña Gros. Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. </span></span></span>
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Xavier Mas. Tècnic investigador en e-learning del Programa d’Innovació de la Universitat Oberta de Catalunya. <a href="https://twitter.com/xmasBCN" target="_blank">@xmasbcn</a></span></span></span> <br />
<span style="color: #444444;"><span style="font-size: small;"><span style="background-color: white;">Coordinadors de l'obra i autors de la introducció. </span></span></span><br />
<span style="color: #444444;"><span style="background-color: white;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><b> </b></span> </span></span></span><br />
<br /></div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-76674122360703862702012-10-30T09:09:00.005-07:002015-02-22T10:56:16.551-08:00La col·laboració com a “ars innova”<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:3.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<b style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="font-size: large;">A propòsit de
la propera <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Justicia/Home/%C3%80mbits/Formaci%C3%B3,%20recerca%20i%20docum/Biblioteca%20i%20publicacions/Serveis%20de%20la%20biblioteca/Dialegs%20amb.../dialegs_sandra_sanz_6112012.pdf" target="_blank">presentació del nou llibre de Sandra Sanz</a> sobre les comunitats de
pràctica</span></b></div>
</div>
</div>
<br />
<span style="font-family: inherit;">La innovació no és un concepte abstracte. La innovació defineix un àmbit d’activitat que té com a finalitat la generació d’un tipus de resultat. Com en la recerca, per innovar podem aplicar un ventall de metodologies i de tècniques diferents, les quals parteixen sovint de concepcions diverses. <br /><br />En tant que activitat orientada a obtenir un resultat, innovar implica dur a terme un procés –si pot ser iteratiu–, més o menys estructurat, en el qual hi ha uns elements que entren en joc. Dins aquest procés hi ha una part de creació, on se generen les idees noves, una part de recerca, orientada a detectar necessitats, a identificar problemàtiques, a documentar marcs de referència o a aportar el coneixement necessari, i una part de tecnologia, entesa com a conjunt de tècniques i de procediments que permetran materialitzar una idea transformant-la en un resultat tangible. <br /><br />Però aquest no és l’únic tipus de resultat de la innovació (bé, des les concepcions més clàssiques i analítiques, la cosa sí que s’acabaria aquí). Des del meu punt de vista, i sobretot si partim d'un enfocament interpretatiu i obert de la innovació, per tenir sentit aquesta ha d</span>e generar, co<span style="font-family: inherit;">m a mínim, dues menes resultat. Per una banda hi ha el producte directe de la innovació, és a dir la fita assolida que ha donat significat a tot el procés. És el resultat material. Però per altra banda, tant o més important que aquest és el coneixement –abstracte i pràctic, tàcit o tangible– que s’ha anat produint amb l’experiència que ha tingut lloc durant el procés d’innovació. En altres paraules tot allò que està relacionat amb què hem après, amb com s’ha anat transformant el que estàvem fent, amb els elements nous i no previstos que han anat apareixent durant el camí, amb com ens ha canviat a nosaltres l’experiència, amb com ho expliquem, amb el conjunt de significats que ha adquirit el resultat final, amb per què no ha anat tan bé com ens pensàvem, amb com hem resolt les dificultats, amb com les resoldríem ara, etc. No es tracta només d'un coneixement tècnic sinó d'un coneixement difícil d'enllaunar, perquè té lloc en l'experiència, però possible de compartir mentre està esdevenint, sobretot a través de la immediatesa que proporciona la xarxa. <br /> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjneo4XdOa280zpEh1M6i0RZOWAN4Ehq8DYtNSRW5fTXZz9aUA8XuNKv8D4k-Ez4eNqhacbPdYKunTFtJs88AU4Q087kYIwpJHajlx0RLvR3Al-Qtok_6KiqIqoL1phBstXafHVyXqHa10/s1600/Captura+de+pantalla+2012-10-30+a+las+17.05.41.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjneo4XdOa280zpEh1M6i0RZOWAN4Ehq8DYtNSRW5fTXZz9aUA8XuNKv8D4k-Ez4eNqhacbPdYKunTFtJs88AU4Q087kYIwpJHajlx0RLvR3Al-Qtok_6KiqIqoL1phBstXafHVyXqHa10/s320/Captura+de+pantalla+2012-10-30+a+las+17.05.41.png" height="320" width="284" /></a></div>
<span style="font-family: inherit;">La innovació, des d’aquesta òptica, implica, doncs, la interacció d’intel·ligències múltiples, la confluència d’àmbits competencials diversos i la creació d’equips de treball interdisciplinars que sapiguem compartir coneixements i habilitats, contraposar valors, interpretar punts de vista, definir llenguatges comuns i descobrir nous territoris on avançar plegats; en definitiva grups de persones que dominin “l’art de col·laborar”. En aquest escenari, la col·laboració –juntament amb la creació, la recerca i la tecnologia–, esdevé el quart element bàsic que ha d’estar present en tot procés d’innovació.</span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;">I tot això fa que, si de veritat voleu ser bons innovadors i innovadores, no podeu deixar de banda aquesta lectur</span>a:<br />
<br />
<br />
Sanz, Sandra. (2012). <a href="http://www.editorialuoc.cat/comunidadesdeprctica-p-1007.html?cPath=1">Comunidades de práctica. El valor de aprender de los pares</a>. Barcelona: Editorial UOC.<span style="font-family: inherit;">
</span>
<br />
<br />
<span style="font-family: inherit;">____________________________________ </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Trobareu un resum breu i útil sobre el concepte d'innovació i els diferents models als apartats 1 i 2 d'aquest article:</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Gros, B., Lara-Navarra, P. (2009). <a href="http://www.rieoei.org/rie49a09.htm" target="_blank">Estrategias de innovación en la educación superior: els caso de la Universitat Oberta de Catalunya</a>. <i>Revista Ibero Americana de Educación</i>.</span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;"><span lang="CA" style="font-size: 11pt;"></span>
</span>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-55182107518393480152012-02-01T08:00:00.000-08:002015-02-22T10:57:11.471-08:00The belief of an e-learning approach that floats on Internet surface<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<b><span style="font-size: large;">Or why UOC’s Educational Model has 8 thematic axes?</span></b></div>
</div>
<br />
One of the current handicaps of LMS (Learning Management System) and VLE (Virtual Learning Environment) is its closed design and configuration. There are some factors that allow us to explain it, at least in part, for instance:<br />
<ul style="text-align: left;">
<li><b>Closed technological conception.</b> LMS has been designed to use the specific standards of online education (IMS and SCORM), and often they are not compatible enough with the use of the universal ones, adopted by the majority of current web applications. It is one of the barriers that separate the VLE from the 2.0 tools, services and social nets.</li>
<li><b>Industrial conception of educational organization.</b> The predominant way of organizing the courses and learning activities in online education –both in scholar and corporative context– replicates an industrial scheme. It broadly means that a course is equivalent to a closed set of people –a group– that has to reach the same learning objectives and has to have access to the same content –a curriculum– and that makes their activity confined to the same space –a classroom (or virtual classroom)–. This organization of educational activity in discreet unites conditions a particular architecture and formal structure of the LMS that is very difficult to modify.</li>
<li><b>Strong institutional and administrative dependence of VLE.</b> To carry out the online training activity, educational institutions or corporations choose the LMS –open source or proprietary– more adequate for their goals, and install it featuring the structure and available functionalities for their necessities. When the installation is finished and the activity starts, the VLE is not flexible in introducing changes and customizing the teaching and learning tools and spaces by users. The key to changing something is on the hand of the institution proprietary and of the system administrators or technicians. So, students and teachers are not autonomous in adapting the learning spaces to the learning activity. (For more on these ideas see Severance et al. 2008, references below).</li>
</ul>
Reasons like the ones explained above do not help LMS and VLE become
open and flexible spaces and environments. This makes difficult a
development at the same speed as the rest of the tools, spaces and
services of Internet. <br />
<ul style="text-align: left;">
</ul>
<table cellpadding="0" cellspacing="5" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEKRpozAnfesZtckska5_wyKbBJ7OXTR7ehgaQIxlEYDNLhbp2CznULUWoYaSbQdupeuUnoQexFYUly_5cYuli6LbP-UsWTwcUfyoSXww2pgnjnKSPIfZpdFwIr7jNlLTtXAdLifheJuI/s1600/19-01-12+14-13-18.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEKRpozAnfesZtckska5_wyKbBJ7OXTR7ehgaQIxlEYDNLhbp2CznULUWoYaSbQdupeuUnoQexFYUly_5cYuli6LbP-UsWTwcUfyoSXww2pgnjnKSPIfZpdFwIr7jNlLTtXAdLifheJuI/s320/19-01-12+14-13-18.jpg" height="320" width="224" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cover of the english version.</td></tr>
</tbody></table>
Despite the main LMS trends to add new features from the web 2.0 such as wikis, blogs, RSS, or social net tools, they continue being environments that work in an isolated way from the rest of the users of Internet activities. This does not help the application of learning methodologies based on closing the training activity to the personal and professional sets of the students daily life. To promote this pedagogical approach –it is necessary to acquire competences, not only single skills and knowledges– we need LMS to allow teachers and students to carry out their teaching and learning activities in a similar way to what they do in real life on Internet.<br />
<br />
According to this idea, in 2009 the new UOC’s educational model had as an objective to have a wide range of methodological flexibility in order to host the huge variety of learning approaches of the UOC’s catalogue of courses and careers, without losing quality and coherence. Also, it was very important to introduce a mechanism to connect the ICT learning tools and practices to real and current Internet activities and to prevent the outdating of the system. The solution was the introduction of eight thematic axes on pedagogical approaches –learning activities and assessment– and on key innovation areas on ICT educational application, such as content management, mobility, communication or virtual worlds, with possible scenarios to illustrate each one.<br />
<br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:6.0pt;
margin-left:0cm;
text-align:justify;
line-height:120%;
mso-pagination:widow-orphan;
mso-hyphenate:none;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Arial;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-font-kerning:.5pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:AR-SA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
</div>
-->
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; margin-left: 47.95pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-insideh: .5pt solid #4F6228; mso-border-insidev: .5pt solid #4F6228; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 191;">
<tbody>
<tr style="height: 25.6pt; mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; height: 25.6pt; mso-border-bottom-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-right-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
</td>
<td colspan="2" style="background: #EAF1DD; border-left: none; border: solid #4F6228 1.0pt; height: 25.6pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 348.5pt;" valign="top" width="349"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Thematic Axes of UOC Educational Model</span></b></div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.7pt; mso-yfti-irow: 1;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; height: 3.7pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">1.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; height: 3.7pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Application activities</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; height: 3.7pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Inquiry activities</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">2.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Teaching materials</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Content management</span><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;"></span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">3.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Textual content</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Multimedia content</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">4.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Asynchronous communication</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Synchronous communication</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 5;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">5.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Virtual classroom</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">2.0 Web spaces</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 6;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">6.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Web</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Virtual worlds</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 7;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">7.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Computer</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Other devices</span></div>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 8; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="background: #EAF1DD; border-top: none; border: solid #4F6228 1.0pt; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 35.45pt;" width="35"><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">8.</span></b></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Assessment of learning</span></div>
</td>
<td style="border-bottom: solid #4F6228 1.0pt; border-left: none; border-right: solid #4F6228 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-left-alt: solid #4F6228 .5pt; mso-border-top-alt: solid #4F6228 .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 174.25pt;" valign="top" width="174"><div align="left" class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<span lang="EN-US" style="color: #4f6228; font-size: 10pt; line-height: 120%;">Assessment of competences</span></div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Table with the 8 axes of the UOC's educational Model.</span></div>
<br />
The result was a third generation e-learning model (see Gros, B. 2011, figure 1 at references below) thought “to float over the Internet surface” and always connected with the evolution of technology and uses on the Net.<br />
Three years after the publication, it continues being an interesting tool to guide e-learning innovation and inspire strategic lines, not only in the UOC context, but also in other higher education institutions, schools and organizations.<br />
<br />
<b>Note:</b><br />
To supply the possible outdating of the thematic axes I recommend complementing it with some studies on future trends such as the <a href="http://wp.nmc.org/horizon2011/" target="_blank">Horizon Report</a>.<br />
<br />
<b>References to learn more about it:</b><br />
<br />
Gros, B. (2011). El modelo educativo basado en la actividad de aprendizaje. In Gros, B. (Ed.) (2011). Evolución y retos de la educación virtual. Construyendo el e-learning del siglo XXI. Barcelona: Editorial UOC. Online: <<a href="http://goo.gl/GUbxL">http://goo.gl/GUbxL</a>> <br />
<br />
Mas, X.; Gros, B; García, I. (2009). La evolución del modelo educativo de la UOC: un enfoque orientado a la adquisición de las competencias del siglo XXI. X Encuentro Internacional Virtual Educa. Buenos Aires, 9-13 November 2009. Online:<<a href="http://goo.gl/HlT8S">http://goo.gl/HlT8S</a>> (Go to <a href="http://dl.dropbox.com/u/8113666/Contribution_UNISO_2009_complet_xavier_mas_UOC_def.pdf" target="_blank">French version</a>).<br />
<br />
Severance, C; Hardin, J.; Whyte, A. (2008). The coming functionality mash-up in Personal Learning Environments. Interactive Learning Environments, 16:1, 47-62. Online: <<a href="http://dx.doi.org/10.1080/10494820701772694">http://dx.doi.org/10.1080/10494820701772694</a>><br />
<br />
The New Media Consortium (2011). The Horizon Repport. 2011 Edition. Online: <<a href="http://www.nmc.org/publications/2011-horizon-report">http://www.nmc.org/publications/2011-horizon-report</a>><br />
<br />
Universitat Oberta de Catalunya (2009). The UOC's Educational Model. Evolution and Future Perspectives. Barcelona: UOC. <<a href="http://goo.gl/xpmlm">http://goo.gl/xpmlm</a>> Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-34176963952403853552011-12-05T11:15:00.001-08:002015-02-22T10:58:16.603-08:00Per què cal garantir sí o sí un accés a Internet universal i independent?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<b><span style="color: #666666; font-size: large;">O per què la banca NO és la primera cosa que cal col·lectivitzar</span></b></div>
</div>
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:6.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:12.0pt;
margin-left:0cm;
text-align:justify;
line-height:120%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Verdana;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Verdana;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
a:link, span.MsoHyperlink
{mso-style-noshow:yes;
color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
color:purple;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style>
</div>
--><br /><blockquote class="tr_bq">
<i><span style="color: #0b5394;">Discussió apassionada en un cafè d'oficinistes insípid en un carrer del Poblenou. El tema central és la indignació col·lectiva sobre la manca de compromís social dels bancs davant els estralls que està causant la crisi: desnonaments, recapitalitzacions amb diner públic que no retornen en forma de crèdit per a generar riquesa, salaris astronòmics dels directius, etc. Opinions de tots colors, unes de molt tècniques i aclaridores, d'altres apassionades. Algú pronuncia la paraula guillotina. En un extrem de la taula aflora un fil de conversa sobre la banca ètica. De sobte sembla que la nacionalització guanya adeptes. Hi ha acord en què Internet és el principal instrument per a les mobilitzacions col·lectives, per a desenmascarar els banquers corruptes i per a denunciar els abusos. Tanmateix ningú no ha caigut en un petit detall: la sobirania de la Xarxa no és del poble.</span></i></blockquote>
<br />
Segons un estudi publicat per la BBC el març de 2010, quatre de cada cinc ciutadans de la Terra consideren que l’accés a Internet és un dret universal (vegeu “<a href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/technology/8548190.stm" target="_blank">Internet access is 'a fundamental right</a>'”). D’acord amb aquesta opinió tan majoritària són moltes les veus que reclamen que aquest dret quedi recollit d'una vegada per totes i de manera explícita dins de la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Universal_Declaration_of_Human_Rights" target="_blank">Declaració Universal dels Drets Humans</a> aprovada a París el desembre de 1948 (consulteu “<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Digital_rights" target="_blank">Digital rights</a>” a Wikipedia). De fet, si al 1948 hagués existit Internet, ben segur que el dret a accedir-hi en seria un dels articles més destacats, ja que en l’actualitat veiem que no és possible garantir drets tan fonamentals com la llibertat d’expressió, l’accés a la informació, la lliure associació o fins i tot la igualtat de gènere sense tenir assegurat l'accés a la Xarxa de forma universal i sense restriccions. <br />
<br />
Per això alguns països com Finlàndia, Grècia, França o Espanya ja han inclòs en la seva legislació la universalització d’aquest dret (consulteu “<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Right_to_Internet_access" target="_blank">Right to Internet Access</a>” a Wikipedia). Tot i així no n'hi ha per a tirar-hi cohets, ja que en realitat es tracta de normes que es concreten en la majoria dels casos en garantir un accés anomenat "de banda ampla" –només 1 MB…!– a un preu assequible per a totes les famílies que habiten en aquests territoris. Dit això, us repto a trobar en l’entramat d’ofertes de les principals complanyies que operen a l’Estat Espanyol on queda recollit aquest dret. <br />
<br />
Tanmateix, la realitat no és massa optimista. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Internet_censorship#Network_tools" target="_blank">Internet és censurada</a> sistemàticament i intencionadament de maneres molt diverses –censura política, censura social, censura relacionada amb la seguretat, censura sobre aplicacions determinades com ara YouTube o Twitter, i censura derivada de les normes restrictives que pretenen “protegir” la propietat dels continguts– en una gran multitud de països.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_5cgoD1Php7n42VFy50dZ_n6ENHki8tEL8nt1QFFWZ9CxWoeIDzaSdnxS76xh3lRmGQubVgRbtU4XSKz_Y40w5Nb_4PqzYFUxZAOvVE9BJbsxQWDpcHSovaquia3kiRRD1cDfxdRrzc/s1600/reporters-without-borders-map-of-internet-censorship.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7_5cgoD1Php7n42VFy50dZ_n6ENHki8tEL8nt1QFFWZ9CxWoeIDzaSdnxS76xh3lRmGQubVgRbtU4XSKz_Y40w5Nb_4PqzYFUxZAOvVE9BJbsxQWDpcHSovaquia3kiRRD1cDfxdRrzc/s640/reporters-without-borders-map-of-internet-censorship.jpg" height="400" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa sobre la censura a Internet elaborat amb dades de Reporters Sense Fronteres.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Per a disposar d’una visió fonamentada de la magnitud d’aquesta lacra
podeu consultar el Press Freedom Barometer 2011 que trobareu al site dels <a href="http://en.rsf.org/" target="_blank">Reporters Without Borders</a>, o la pàgina d’OpenNet Initiative <a href="http://opennet.net/">http://opennet.net/</a> , observatori especialitzat en dur a terme el seguiment i la vigilància d’aquest tipus de pràctiques a la Xarxa.<br />
<b><br /></b>
<b>Algunes conclusions sobre el que acabem de dir</b><br />
[...o per què les grans batalles pel control de la Xarxa venen duent-se a terme des de molt abans d'aquesta crisi sense nom]<br />
<br />
<b>1)</b> La primera conclusió és que els diversos poders existents –administracions públiques, complanyies privades i lobbies internacionals– disposen de mecanismes de control sobre l’accés i l’ús d’Internet, mecanismes que poden arribar a ser d’una gran sofisticació i per tant imperceptibles pel gruix d’usuaris i usuàries. <br />
<br />
<b>2)</b> La segona conclusió és que els fan servir. <br />
<br />
<b>3)</b> I la tercera és que Internet com a espai franc de relació entre persones, com a plataforma per a l’acció individual i col·lectiva –sigui cultural, social, política, etc.– i com a xarxa lliure de coneixement, NO està garantida ni universalment ni perpètuament. En altre paraules, VIVIM DE LLOGUER, i els administradors i propietaris de la finca que habitem no són precisament els millors aliats que puguem tenir.<br />
<br />
<b>>>>)</b> Necessitem, doncs, una XARXA INDEPENDENT, la clau d’accés de la qual no estigui en mans del grans poders públics o privats, sinó de la gent que la teixim cada dia. Tinguem-ho clar, en ple segle XXI Internet no és un mitjà de comunicació a l’antiga usança. És la realitat mateixa, és a dir una dimensió indissociable de l’espai social on vivim. Per això, ens aquests temps que corren la banca NO es la primera cosa que cal col·lectivitzar. Primer cal prendre possessió del terra que trepitgem cada dia en acariciar la pantalla del nostre smartphone o en aixecar la pantalla del nostre notebook, territori on hi ha els camps de batalla on defensar les conquestes que –cada cop més descaradament– ens volen arrebatar.Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7373608679626624092.post-6190074055828107402011-12-05T07:43:00.001-08:002015-02-22T10:58:53.728-08:00La “curació de continguts”<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: left;">
<b><span style="color: #666666; font-size: large;">De l'Alpujarra a la web 3.0.n</span></b></div>
</div>
<br />
La primera vegada que vaig sentir aquest concepte la meva ment es va transportar a un lloc molt llunyà, a <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Trev%C3%A9lez" target="_blank">Trevélez</a>, un poble que fa tot ell – literalment– olor de pernil, i que està situat ben bé al mig de Sierra Nevada (antic Al·landalus). No és estrany, ja que la seva principal activitat econòmica és la curació de pernils.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Trev%C3%A9lez_pano.jpg/800px-Trev%C3%A9lez_pano.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Trev%C3%A9lez_pano.jpg/800px-Trev%C3%A9lez_pano.jpg" height="224" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="color: #666666;"><b><span style="font-size: x-small;">Vista general de Trevélez (From es.wikipedia.org).</span></b></i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<i style="color: #666666;"><b><span style="font-size: x-small;"></span></b></i><br />
<br />
Però “curar” continguts és una altra cosa. De fet, com acostuma a passar, el concepte ve de l’anglès, “content curation” que, tot i que no sigui fàcil de traduir vol dir alguna cosa així com “conservació o preservació” de continguts. De fet, “curator” és el terme que s’utilitza per a referir-se a la feina de conservador, sigui de museus, de col·leccions, etc. Es refereix, doncs, a una tasca relacionada amb la selecció, l’exposció, o la classificació, més que no pas al guariment o a la reparació d’alguna cosa. <br />
<br />
<b>Què és</b><br />
<br />
Curar continguts és seleccionar –o rescatar– continguts de la Xarxa d’acord a uns criteris o a una temàtica i posar-los a l’abast d’altres usuaris. Però no només això. Un contingut curat ha de ser un contingut rellevant, escollit i que aporti valor.<br />
<br />
Es poden curar continguts de moltes maneres. De fet tots ho fem habitualment de manera informal. D’això Twitter n’és un bon exemple. Molts dels usuaris i usuàries a qui seguim és perquè que ens proporcionen de forma regular uns continguts determinats, escollits i seleccionats perquè expressen una idea, il·lustren un concepte, presenten una novetat o aporten una informació significativa sobre un tema determinat. L’hàbit de publicar i de compartir amb els altres aquelles “pedretes precioses” que trobem a la Xarxa que ens generen interès no deixa de ser una forma de curació de continguts.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_p0QUKr607JH_WYMP4pr7NwY0q67oBxfD52uUKxqkmr5dIjF4fpWz1crr-mHA9H01c-NVv4A_7pYb770c8GCfA2vFsgG72_4Z4zPdHqdyIm3bjAAif6Ok8QMxkfsg81McEDefu9G5Kh0/s1600/3952955654_3c37679a07.png%20" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_p0QUKr607JH_WYMP4pr7NwY0q67oBxfD52uUKxqkmr5dIjF4fpWz1crr-mHA9H01c-NVv4A_7pYb770c8GCfA2vFsgG72_4Z4zPdHqdyIm3bjAAif6Ok8QMxkfsg81McEDefu9G5Kh0/s320/3952955654_3c37679a07.png%20" height="320" width="240" /></a></div>
Però la curació de continguts és també una activitat explícita i intencionada. En aquest sentit, qualsevol de nosaltres pot assumir el rol de curador de continguts en una temàtica determinada i arribar a esdevenir un punt de referència ben reputat en els universos digitals d’altres usuaris. Per ser un bon Content Curator només cal habilitar els mitjans i els canals adequats –tant per nodrir-se de continguts com per a publicar-los–, disposar d’una estratègia de difusió adequada, i tenir clares aquestes tres premisses: especialització (centrar-se en una àrea temàtica), selecció (escollir continguts rellevants, clars i significatius) i constància (publicar respectant una regularitat). <br />
<br />
A banda del treball que aportin els Content Curators individuals, existeixen a la Xarxa una gran multitud de Sites que ofereixen continguts curats com ara <a href="http://alltop.com/" target="_blank">Alltop</a>, que facilita l'accés a continguts multitemàtics a través d'un sistema de directoris i etiquetes per accedir a continguts, o <a href="http://www.stumbleupon.com/" target="_blank">Stumbleupon</a>, que combina la cerca de continguts amb una xarxa social d’usuaris. <br />
<br />
Aquests serveis especialitzats tenen com a avantatge que permeten accedir a continguts escollits i de qualitat, però tenen l’inconvenient de no poder fer cerques gaire específiques. Per exemple, si el que busqueu és una infografia sobre els usos d’Internet en dispositius mòbils, francament ho teniu una mica complicat. Haureu de fer cerques molt generals i per separat –sense poder-les creuar ni refinar–, en aquest cas sobre “mobile devices”, “Internet” i “infographic”, i esperar que entre els resultats de cada cerca aparegui el contingut desitjat. La raó és que la massa crítica de recursos indexats és encara baixa. <br />
<br />
<b>Conclusió </b><br />
<br />
En qualsevol cas, tot i que l’interès per la curació de continguts no arribarà mai a desbancar l’interès per la curació de pernils –almenys així ho espero–, sí que s'ha anat perfilant en els darrers anys com una de les activitats més necessàries de la societat del coneixement. Traduït a la pràctica això vol dir que, a banda de donar peu a l’aparició d’una de les professions amb més futur, la curació de continguts és una competència que no pot quedar fora de l’ambit curricular de la capacitació digital, constantment enriquit per l’evolució imparable d’Internet. <br />
<br />
<b>Donem un cop d’ull a...</b><br />
<ul style="text-align: left;">
<li><b><a href="http://www.webadvantage.net/webadblog/30-plus-cool-content-curation-tools-for-personal-professional-use-3922" target="_blank">30+ Cool Content Curation Tools for Personal & Professional Use</a>.</b> Post publicat a <a href="http://www.webadvantage.net/" target="_blank">Webad.Vantage</a>, mitjà especialitzat sobre marketing online. En ell hi trobem una llista de 30 sites dedicats a “curar” continguts de tot tipus. <b> </b></li>
<li><b><a href="http://www.michielgaasterland.com/content-marketing/what-is-content-curation-and-how-it%E2%80%99s-useful-to-you-and-your-network" target="_blank">What is Content Curation? And how it’s useful to you and your network</a>.</b> Post publicat a <a href="http://www.michielgaasterland.com/" target="_blank">Social Media tactics you can trust</a>, mitjà especialitzat en la web social. En ell hi trobareu tot el que voleu saber sobre aquest concepte: què vol dir, eines relacionades, com arribar a ser un bon content curator i –el més important– com començar. <b> </b></li>
<li><b><a href="http://www.dreig.eu/caparazon/2010/01/09/content-curator-web-3" target="_blank">Content curator, Intermediario del conocimiento: nueva profesión para la web 3.0</a>.</b> Hi ha qui veu la curació de continguts com una nova professió, sobretot si ho apliquem en entorns corporatius o àmbits especialitzats. En aquest post de <a href="http://www.dreig.eu/caparazon" target="_blank">El Caparazón</a>, la Dolors Reig ofereix una aportació des d’aquesta perspectiva.<b> </b></li>
<li><b><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Knowledge_worker" target="_blank">Definició de Knowledge Worker</a>.</b> La curació de continguts té molt a veure amb el de “treballadors del coneixement”, concepte que no és nou però que pren una rellevància molt especial un cop ja hem entrat de ple en el segle XXI.
</li>
</ul>
</div>
Xavier Mashttp://www.blogger.com/profile/16131160690894507665noreply@blogger.com0