En l'ADN de l'educació

Sobre el llibre La comunicació en els espais virtuals. Enfocaments i experiències de formació en línia, que es presentarà el 22 de novembre al CEJFE. Vegeu programa.

Abans de començar els cursos de doctorat a la UB, cap allà el 2006, per mi la pedagogia era una mena d’extensió enginyeril de la psicologia. Una disciplina orientada a sistematitzar processos per a facilitar la generació d’un producte anomenat aprenentatge; una ciència social carregada de fums de positivisme on la tecnologia informàtica era vista com l’arma definitiva que permetria la monitorització total.

Però iniciar aquest viatge èpic anomenat doctorat –a través del qual encara estic suportant naufragis, visitant illes poblades de criatures estranyes i vivint aventures apassionants–, em va ajudar a canviar radicalment aquesta visió amb la qual, sigui dit de passada, mai no m’hi vaig acabar de sentir còmode. Vaig descobrir l’educació.

I l’educació és un dels noms amb què es coneix el territori de la relació humana. En aquestes contrades, conceptes apropiats per les visions mecanicistes del segle XX com ara l’aprenentatge recuperen el seu significat més humanista. Aquí, “aprendre” ja no vol dir programar-se o instruir-se, sinó transformar-se deixant-se tocar, vivenciar, integrar, apropiar, compartir i esdevenir nou en alguna cosa; transmetre passa a ser compartir i, instruir, acompanyar.

Una mirada que ve de lluny

Cal dir que aquesta forma d’entendre l’educació no és en absolut nova ja que, afortunadament, en el segle XX no només es van consolidar els sistemes educatius formals, creats per respondre a les necessitats formatives de la civilització industrial, sinó que també ens va obsequiar amb veus com la de Freinet i Dewey –precedents de l’escola activa–, Reimer i Bordieu –crítics amb el reproduccionisme, i amb els models transmissors i uniformitzadors–, Freire –amb la pedagogia de l’oprimit i a qui tant li devem per la seva visió emancipadora de l’educació–, o altres figures més vinculades al món de la política com ara Delors –amb el seu conegut informe escrit per a la UNESCO el 1996, actualment tant vigent–. Veus que totes elles parlen amb matisos diferents des d’un lloc on la participació, la relació, l’experiència i la concepció integral de l’ésser humà i del coneixement són vistos com a elements constitutius de l’acte educatiu.

El llibre
Amb Internet actuant com element catalitzador –constituïda per un ventall diversificat de múltiples formes de comunicació, interopeperables, interconnectades en xarxa, heteràrquiques, transmediàtiques i participatives– des de l’àmbit de la formació en línia s’està recuperant el valor relacional que té l’educació. La col·laboració i la relació social tornen a estar al centre de l’activitat d’aprenentatge.

És en l’espai de confluència entre l’educació, entesa com a activitat comunicativa, i la vida a la xarxa –o la xarxa en la vida– que neix i té sentit La comunicació en els espais virtuals. Enfocaments i experiències d’educació en línia. Lluny de voler "sentar càtedra", el llibre apareix com un tour amb diverses parades. En la primera, de la mà de Cristóbal Suárez, se’ns proposa un marc de reflexió on es presenta la xarxa, en tota la seva extensió, com a veritable entorn d’aprenentatge. Segueixen algunes experiències basades en projectes d’innovació docent duts a terme a la UOC recolzats en diverses formes de comunicació: aprenentatge d’idiomes peer-to-peer mitjançant xats de vídeo, construcció de coneixement en els fòrums, o entorns col·laboratius 2.0, entre d’altres. Tanca el tour una parada obligada en el món corporatiu, on Jesús Martínez reflexiona i comparteix la seva experiència i punts de vista en gestió del coneixement, formació en línia i treball col·laboratiu des del CEJFE. No és, doncs, un llibre acadèmic que parli sobre les teories de la comunicació aplicades a la formació en línia. Es tracta d’una obra col·lectiva que recull una mostra diversa feta amb algunes de les visions i propostes educatives que tenen lloc en els espais virtuals les quals, totes elles, contenen la comunicació a la base del seu ADN.
________________________________________
Relació de col·laboradors i col·laboradores de l'obra:

Cristóbal Suárez. Professor de la Universitat de València.
Autor de capítol “Entorn i comunicació en l'e-learning”.

Christine Appel. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya.
Autora del capítol “Aprenentatge peer-to-peer en assignatures de llengües estrangeres”.

Joseph Hopkins. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Autor del capítol “Selecció i prova d'una eina per a la comunicació oral en línia en un curs de llengua a distància”.

Marc Romero. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Montse Guitert. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya.
Autors del capítol “La comunicació virtual en entorns col·laboratius 2.0: creació d'un espai de treball en grup en el marc de l'educació superior en línia”.

Iolanda García. Professora de la Universitat Oberta de Catalunya.
Autora del capítol “Més enllà de la interacció: els fòrums com a espais de col·laboració i construcció del coneixement”.

Santi Caballé. Professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Autor del capítol “El seguiment i l'avaluació de l'aprenentatge col·laboratiu en entorns virtuals: un model informacional”.

Jesús Martínez. Responsable de Nous projectes i programes formatius del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.
Autor de capítol “L'aprenentatge és aquí fora: les noves formes de comunicació a la xarxa i la formació corporativa dels propers anys”.

Begoña Gros. Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
Xavier Mas. Tècnic investigador en e-learning del Programa d’Innovació de la Universitat Oberta de Catalunya. @xmasbcn
Coordinadors de l'obra i autors de la introducció.