dijous, 29 de novembre de 2012

Un nou membre de la família “Open” ha estat engendrat

Open Source, Open Data, Open Access i OER (Open Educational Resources) són tots ells moviments que tenen dues coses en comú. La primera és òbvia: posen a disposició de tothom allò que ofereixen i ho fan de manera oberta de tal forma que pot ser reaprofitat però també modificat, completat i evolucionat per tercers. I la segona també ho és però no tant: el que ofereixen són objectes, oberts –sí–, però al cap i a la fi objectes; artefactes en forma de seqüències de codi, de dades, d’articles acadèmics o de continguts educatius. Però, què passa quan el que es vol oferir en obert és coneixement? Quina forma té el coneixement? Què ho és i què no ho és? Quan se genera i quan deixa de ser-ho? En altres paraules, com empaquetar una cosa que la seva naturalesa no és estàtica? 

Dues maneres d’entendre el coneixement
Remenant per la xarxa he topat amb un post força vell sobre gestió del coneixement –publicat el 29 de juny del 2001 per la revista electrònica InsideKnowledge– on es planteja una idea interessant que pot ajudar a resoldre el problema. Titulat “Knowledge asset management. Strategy, processes and systems for leveraging corporate knowledge” [1] els autors –Ron Young and Gregoris N. Mentzas– ens expliquen que hi ha dues formes d’entendre la gestió del coneixement. En el primer cas el coneixement és vist com un producte, posant èmfasi en el resultat tangible: un contingut, una aplicació, una metodologia, un procediment, etc. Se centra, doncs, en l’objecte i es prescindeix de l’experiència que ha acompanyat la seva materialització.
Per contra, el segon enfocament se centra en el procés. En aquest cas el que és rellevant és tot el coneixement generat amb l’experiència –amb la de la gènesi i amb la de l’aplicació pràctica– més enllà del resultat tangible. Si en el primer enfocament les persones que hi han intervingut no són rellevants, en el segon en són un element constitutiu: “knowledge is closely tied to the person who developed it and is shared mainly through person-to-person contacts.”(Young i Mentzas, 2001).
En aquest sentit, un sistema d’Open Knowledge que tingui per objectiu oferir coneixement en obert ha de resoldre un problema de base. Per una banda ha d’oferir objectes concrets per a què els usuaris i usuàries interessats els puguin descarregar i reutilitzar en els seus contextos respectius. I d’altra banda, aquests objectes han poder ser mostrats com el resultat d’un procés de coneixement dinàmic i complex. En definitiva, del que es tracta és de compartir objectes, la naturalesa dels quals ofereixi les pistes i els elements suficients per a què sigui possible reconstruir l’experiència de coneixement que hi ha al darrera i, fent-ne abstracció, projectar-la sobre el propi context. Justament això és el s’ofereix des d’Open Apps, una plataforma d’Open Knowledge de nova creació de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).

Open Apps
Amb aquest nom, la UOC ha posat en marxa una plataforma que ofereix “objectes" de coneixement complexos –de fet, no m’imagino el coneixement sense ser complex (de fet, confesso que no sóc capaç d'imaginar-me res de forma no-complexa)– de tipologia diversa: aplicacions, experiències, serveis, productes, seqüències de codi, articles, manuals, metodologies, o combinacions de tot això. Tots ells generats a partir de processos d’innovació que han tingut lloc a la UOC. Utilitzant com a metàfora els entorns de descàrrega d’aplicacions i de continguts propis de les grans botigues en línia com ara Google Play o App Store, aquests objectes de coneixement són anomenats, en aquesta plataforma, open apps

Interfície plataforma Open Apps
Interfície principal de la plataforma Open Apps de la UOC.

Si prenem com a referència les dues formes d’entendre la gestió del coneixement que ens expliquen Young i Mentzas, Open Apps se situa en un enfocament mixt. En aquest sentit, tant per la finalitat com per la seva concepció general, el coneixement és entès com a procés. Allò que es vol compartir i posar a l’abast de la comunitat és el conjunt de l’experiència que envolta cada open app, més enllà del producte o resultat específic que s’ofereix. Fins i tot, s’ha substituït la tradicional opció de descarrega per una manifestació d’interès que té per objectiu facilitar el contacte entre el públic i els responsables de l’open app en qüestió. Tanmateix, des del punt de vista del sistema de distribució, el fet de paquetitzar aquest coneixement, pren com a referència l’enfocament de producte. Els usuaris veuen apps, però cada app conté evidències que permeten reconstruir el sistema de coneixement del qual n'és l'element nuclear.
Aquesta open app sobre realitat augmentada utilitzada en el grau de turisme de la UOC és un bon exemple per a il·lustrar el que estem comentant. 

Un nou concepte?
Però a Open Apps no hi trobem qualsevol cosa. D’acord amb la idea d’Open Knowledge en què es basa, la raó de ser d’aquesta plataforma és obrir cap a fora el coneixement generat dins l’organització fet explícit en un format que faciliti la seva aplicació, adaptació o evolució per part de tercers. En aquest sentit, aquelles solucions candidates a formar part de la plataforma cal que compleixin unes determinades condicions com ara a) ser innovadores, sent una novetat significativa i una millora en el seu àmbit d’aplicació respecte altres solucions convencionals, o aportar elements i connexions que no existien amb anterioritat; b) ser interoperables, no estant basades en solucions tecnològiques o metodològiques endèmiques que funcionin només en l’àmbit restringit de l’organització, podent ser aplicables o adaptables fàcilment en múltiples contextos, i complementàries amb altres solucions; c) ser obertes, estant regulades per llicències tipus copyleft com ara Creative Commons, GPL, o GNU, permetent la lliure utilització i la seva modificació per a ser evolucionades i adaptades per tercers; i d) haver estat utilitzades amb anterioritat en el seu context inicial havent obtingut un èxit raonable, existint experiències prèvies que n’avalin els resultats o que aportin coneixement sobre la seva aplicació.
Més enllà de ser un gran aparador del que es fa a la UOC, Open Apps és una iniciativa pionera del que podria acabar sent un movimet de més gran abast per a oferir en obert el coneixement –tàcit i/o explícit– d’una organització –universitat o no–, de forma similar a com ho fan els moviments a què hem fet referència a l’inici (Open SourceOpen DataOpen AccessOER). De fet, aquesta idea no és nova. Awazu i Desouza [1] ja plantegen al 2004 una idea similar, proposant inspirar-se en l’èxit del moviment Open Source com a model per a dur a terme una gestió oberta del coneixement en l’àmbit corporatiu: “We call such new knowledge management practice inspired by open-source success an open knowledge management” (Awazu i Desouza, 2004). El cert, però, és que Open Apps tot just acaba d’obrir les seves portes a la xarxa. Ara el que està encara per veure és si en un futur no massa llunyà podem afirmar que un nou membre de la família “Open” ha estat engendrat.


[1] Ron Young and Gregoris N. Mentzas (2001). Inside Knowledge. Strategy, processes and systems for leveraging corporate knowledge. Knowledge asset management. The original knowledge-management publication. Posted 29 Jun. 2001 in Volume 4 Issue 10.

[2] Awazu, Y. and Desouza, K. C. (2004). Open knowledge management: Lessons from the open source revolution. Journal of the American Society for Information Science and Technology. Volume 55, Issue 11, pages 1016–1019, September 2004.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada